Facebook Twitter Youtube Instagram

Cròniques

Textos sobre viatges i política internacional al voltant del globus

1336 articles

El Salvador: la platja de Sant Blai i el volcà Coatepeque

Enmig d'un conflicte, encara envoltat de violència o grups criminals, el que s'imposa és la rutina de la vida. Perquè gairebé sempre, excepte quan cauen bombes sense nom, hi ha gent que viu allà amb una certa normalitat, nens que van a l'escola, negocis que s'obren per vendre alguna cosa amb el que menjar, llocs en què es cuina, parelles que s'enamoren i es desenamoren i amics que conversen al voltant d'una taula.
perJavier Brandoli
18 juliol, 2016

Ruta per Sarajevo

A la nit Sarajevo és encara més atractiva: els bars estan plens i per tot costat s'olora el perfum dolç del narguile i es beu el Bosanka Kafa (cafè bosnià) a les fidzani, les tasses d'origen turc. El cafè és la beguda nacional a Bòsnia: i 1571, cent anys abans que Londres o Paris, Sarajevo va ser una de les primeres ciutats a Europa amb locals destinats a la compra i el consum de cafè.
perCol · laboradors
29 juny, 2016

Els suïcidis dels rarámuri

L'onada de suïcidis d'aquest poble nadiu, oblidat com tants en aquest Mèxic amb presses per arribar al present, va tenir una primera veu d'alarma a principis de 2012. Llavors, el Frente Organizado de Campesinos Indígenas denunció que "las mujeres indígenas cuando llevan cuatro o cinco días sin poder darle de comer a sus hijos se ponen tristes; i és tanta la seva tristesa que fins al 10 de desembre de 2011 cinquanta homes i dones, pensant que no han de donar-li als seus nens, es van llançar al barranc ".
perJavier Brandoli
9 juny, 2016

Munic: es busca ànima canalla

Munic té un ordre cartesià que la fa molt còmoda per al visitant. És fraternal, oberta, deliciosa per passejar i ofereix molta i bona cervesa, però un s'imagina vivint aquí i barrunta que acabaria trobant a faltar aquest perfil canalla i noctívag sense el qual una ciutat sempre acaba consumint-te a la seva perfecció.
perRicardo Coarasa
27 maig, 2016

Postals des de l'Havana

Una mica més a nord, on els vents vénen secs, les gents ballaven davant d'un mar mans i trencat. Els seus carns eren precises i els seus ritmes, ufanosos de regles, envestides sense resos ni sexe. Feia olor de femella i a xampú. Allà vam veure un capvespre indecent, al costat d'una família callada i trista, en què el sol es va diluir sobre sis onades.
perJavier Brandoli
22 maig, 2016

Un vaixell ianqui a l'Havana

La tarda anterior a la seva arribada hi havia famílies mirant l'horitzó. Saben si arriba avui el vaixell ianqui?, li vaig preguntar a dues parelles que em vaig fixar que no feien res des de fa uns minuts que no fos mirar l'anar i venir de les onades. "Eso estamos esperando, que llegue", em van respondre ells amb un mig somriure. I jo vaig contemplar al seu costat, durant alguns minuts, aquest mar de l'Havana des del qual l'alegria cubana plana en una mica de tristesa, en marxa precipitada i en cossos que s'enfonsen tractant de trobar una mica de llibertat.
perJavier Brandoli
9 maig, 2016

Un malveure en Kikuyu

Vivia amb pressa i amb els ulls oberts, recorria els camins sense por; la pols vermellós em tacava la roba i em adornava les pestanyes. Engolia noves paraules, engolia el dolor d'altres, engolia la injustícia i engolia la fam. Veure albes espectaculars i capvespres decebedors es va convertir en rutina, vaig aprendre moltíssim sobre drogues il·legals, prostitució i assassinats. Vaig pensar que això era la vida. Vaig pensar que allò n'hi havia prou.
perJavier Brandoli
27 abril, 2016

Guachochi: la bellesa en escorç

En Guachochi el terreny és alt altiplà. Sortim a veure una comunitat d'indígenes tarahumaras i se succeïen les pinedes amb l'amenaça d'algun sender d'aigua que pogués dividir el cruel del que és humà. A la comunitat trobem una vida dura, pobre i plena de matisos culturals dels rarámuri, un d'aquells pobles que entén el món des de l'altre costat de l'espill.
perJavier Brandoli
25 abril, 2016

Raquetes a la lluna

Si a l'hora en què molts es posen el pijama estàs vistiéndote amb roba d'esquí és que una cosa extraordinària passarà. I què millor que partir 1 Dijous Sant al vespre cap a la muntanya per caminar amb raquetes de neu sota la lluna plena?
perRicardo Coarasa
15 abril, 2016

Paraguai: els crucificats del país més feliç del món

Així que més de vint treballadors al costat de les seves famílies van agafar fusta i claus i en comptes de pujar al Gòlgota es van instal·lar en una cambra al costat del Ministeri de Treball amb les nines travessades i disposats a mantenir la protesta fins a ser readmesos. Des de llavors la zona viu en un estat de romiatge constant; mitjans de comunicació, policies, metges, sacerdots i ciutadans que s'hi passen per si de cas passa algun miracle.
perEnrique Domínguez Vaquerizo
5 abril, 2016

La carrereta de Medellín

La Verge es dirigeix ??a la imatge de Jesús a corre-cuita, amb l'alegria propi de qui es retroba amb el seu fill tres dies després de la seva mort. Es la popular "Carrerita" de Medellín, una tradició que tornarà a repetir-se diumenge que ve a la vila que va veure néixer a Hernán Cortés.
perRicardo Coarasa
21 març, 2016

Tierra de Brujas, Maria Ferreira

Hi ha moments en Terra de Bruixes en què arriba a olorar tot i un ha de separar-se una mica de les pàgines, respirar i fer un exercici de memòria que consisteix a recordar l'ésser humà. He llegit uns quants llibres sobre l'Àfrica i, per descomptat, mai no m'he enfrontat a una obra així. Potser perquè cap dels autors que he llegit podia narrar en primera persona el que narra Maria. Ella no va fugir de Makuyu, com faríem gairebé tots, ella es va quedar allà odiant i estimant aquella terra
perJavier Brandoli
14 març, 2016

papallones monarques

En una trencada, envoltada de pinedes i algodoncillo, descendint per un sender de terra i roca. Primer són ombres, aleteos invisibles, moviment sense so. Després apareixen en grup, algunes, agitant l'aire. Finalment, allà on abunda la calor i el menjar apareixen per milers, per desenes de milers fins a fer-milions. Les papallones monarques, a Sierra Chincua, Michoacán, Mèxic. Naturalesa sense tanques ni fronteres. De Canadà a Mèxic, alienes a les regles de l'home.
perJavier Brandoli
2 març, 2016

Montevideo. El blues de l'autobús

La primera vegada que vaig pujar en un autobús a Montevideo, el meu cor va retrocedir vint anys, trenta, quaranta, Sonava "En l'exèrcit ara", sonava amb tota la seva càrrega de claudicació, desercions, lletanies i acords impecablement harmonitzats.
perLaura Berdejo
25 febrer, 2016

Els vells «cementiris» de llibres de Ciutat de Mèxic

Quan l'adolescent oncle Nicolau, fa gairebé 90 anys, va començar a comprar llibres usats per Tepito, un dels barris més marginals de Ciutat de Mèxic, i la seva mare li va preguntar un matí que pensava fer amb tant paper acumulat entre les estretes parets de casa, no s'imaginava que gairebé 100 años después su familia acumularía millones de obras de segunda mano en "cementerios" vius on els manuscrits esperen durant dècades, vessats per terra o acumulats en enormes prestatgeries, que algú els doni vida
perJavier Brandoli
11 febrer, 2016
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0