Les muntanyes de Zhangjiajie no es poden entendre, abastar ni pronunciar. Només la imaginació les explica perquè aquest paisatge és un invent, una broma ingràvida de la natura, que va inspirar a James Cameron per recrear el seu món impossible en "Avatar"

La plaça central és líquida i la vorera envolta una llacuna en la qual neden peixos vermells que es confonen amb el reflex dels fanalets xinesos. És un mirall rodó on es miren les casetes de pedra per veure que amb prou feines els ha afectat el pas de el temps.

Xangai se'ns va presentar desordenada sense acabar de decidir on acaben els gratacels i on comença l'olor de l'ànec lacat. Vam sostenir l'equip de cambra amb una ganyota de dubte, mirant els edificis estirats cap amunt i atordits pel soroll de ferralla arran de terra.

A partir d'aquí havíem de gravar, resar i mirar el mínim possible a baix, encara que per a col·locar els peus era obligat veure com la muntanya s'esvaïa i el terra es feia tan petit, tan distant, que em entrava un riure ximple i nerviosa, pròpia de les situacions de pànic incontrolat.