Berlín: nits boges, sexe i nudisme lliure
Passejant prop del memorial del mur de Berlín, en un carrer estret, enganxat al que abans era la frontera d'un país partit en dos per motius polítics (RDA i RFA), sona una música forta, electrònica, que ve del que sembla una vella fàbrica abandonada. A la porta llegeixo un grafit en què posa "Kultur Fòrum". Hi ha un petit jardí en el qual les "plantes" són metalls retorçats. Escultures de formes diverses en l'entorn es veu grups de gent jove asseguda, fumant, bevent, ballant al so d'una música que surt del vell edifici de maó. Entro a la gran sala. Hi ha un tipus que punxa música i un enorme espai buit en el que llangueixen algunes cadires i taules sense ocupar (és massa aviat suposo). Hi ha altres estances en què entenc que viu gent, ells, els mateixos que han creat aquest espai on es respira certa llibertat. És curiós que hi ha turistes de tot el món que acudeixen en massa a les nits boges del Berghain/PanoramaBar, un dels clubs més famosos del planeta. Una altra vella fàbrica abandonada, d'ambient diví i modern, en el qual l'excentricitat marca la porta d'entrada. Si et fas una foto o la vestimenta que portes no és adequada has de oblidar d'entrar (coses del classisme liberal que cobra entrades a preu de luxe). No obstant això, en aquell local que no es paga entrada i en el qual les rastes són tendència, la nit sembla més real i oberta. Com a mínim, així ho va ser per a mi.
Si et fas una foto o la vestimenta que portes no és adequada has de oblidar d'entrar (coses del classisme liberal que cobra entrades a preu de luxe)
Un exemple més, l'enèsim, d'una ciutat que destrossa el mite de la quadrícula alemanya. Berlín és una ciutat lliure, oberta, probablement la més autèntica de les ciutats del "tot és possible" de les que he creuat a Europa. Dies abans d'aterrar allà havia llegit una història d'un home que va caminar dues hores pels carrers de la capital amb un cap tallat a les seves mans sense que ningú cridés a la Policia. Sembla que no va cridar l'atenció. El macabre succés és una mostra, excessiva i anecdòtica, ja que entenc que a la capital alemanya els caps no són bosses que pengen de les mans, d'aquest món obert d'aquesta gran urbs en què el freak pot ser rutina.
Tot pot ocórrer en una ciutat on passeges pel parc Tiergarten, camí de la Columna de la Victòria, que commemora les guerres guanyades als danesos, austríacs i francesos en un període de 20 anys del segle XIX, i contemples homes i dones nus prenent el sol enmig d'aquell preciós jardí. No és una cosa inhabitual a Berlín, amb l'arribada de la calor, veure cossos sense roba als seus parcs sense que ningú no sentir incòmode: ni els protagonistes ni els espectadors.
A la primera planta, on hi ha un sex shop obert, fa cua tota aquesta amalgama d'edats amb els seus articles comprats per estimular el seu plaer
Per aquells dies vam anar també a visitar el museu Beate Uhse Erotik de Berlín (museu eròtic). És el cinquè museu que més visitants rep a la capital. El seu nom, Beate Uhse, homenatja la primera dona germànica que va obrir un sex shop a 1962. Hi ha més de 5000 objectes relacionats amb el sexe que s'exposen a les seves sales. No és només un lloc de turistes, és lloc de trobada de parelles adultes, joves i estudiants que recorren els seus prestatges sense pudor. Una forma d'entendre la sexualitat allunyada de certes costums arrelades en la nostra cultura. A la primera planta, on hi ha un sex shop obert, fa cua tota aquesta amalgama d'edats amb els seus articles comprats per estimular el seu plaer. És la cua d'un supermercat en el qual es compren dvd, afrodisíacs o consoladors sense que tinguis la sensació que aquesta cistella de la compra forma part d'un món prohibit.
Per als amants de l'art en la fotografia i l'erotisme, n'hi ha una altra inevitable, el museu de la Fotografia de Berlín que acull la La Fundació Helmut Newton. El fotògraf australià d'origen alemany , mort el 2004 en un accident de trànsit, és un dels grans genis del segle XX. Icona d'un tipus de fotografia eròtica i de moda que ensenya, de vegades de forma irònica, la barreja de luxe i sexualitat tan influent com a tendència a finals del segle passat. En les seves parets pengen grans llenços amb algunes de les seves obres més representatives. Un món que rendeix culte als talons d'agulla, els cotxes esportius i les dones despampanantes.Son composicions creades ad hoc en què suggerir molt més del evident. Ha estat la seva dona, Jude Newton, la que va decidir donar part de la seva obra a aquest museu i la que potser millor resumeix el genial fotògraf quan li van preguntar si no se sentia gelosa de les dones que fotografiava el seu marit. "Només em vaig preocupar un cop, quan va començar a fotografiar flors; en concret, flors mortes ", va dir.
El Berlín modern i monumental
Una altra de les opcions menys coneguda i molt recomanable de la ciutat és fer el recorregut pel nou Berlín. Especialment el barri de les ambaixades, les construccions modernes com la de Mèxic o Holanda han rebut alguns premis d'arquitectura. Tot el passeig ho fas contemplant edificis d'aire modern, dissenyats pels arquitectes més famosos, i conclou en la seu del partit CDU, liderat avui per Angela Merkel, que simula un transatlàntic (bona metàfora per als temps que corren).
Què més dir d'un lloc on vaig entrar en un cafè, vaig mirar a la meva dreta i vaig contemplar tranquil · lament llegint el diari al genial escriptor Gunter Grass recordant-me que tot era possible en aquell lloc
Per als que vulguin veure el Berlín més monumental, és obligat passejar pel Passeig dels Til · lers (Unter del Liden). Un recorregut que comença a la Porta de Brandenburg i acaba a la Illa dels Museus, patrimoni de la Humanitat (allà espera el famós bust egipci de Nefertiti, part de l'espectacular col · lecció del Neues Museu). Un recorregut massa famós i accessible per oferir alguna informació reveladora en aquest text; només recomanaré visitar el Reichstag (parlament alemany) a la nit i tombar-se en la seva cúpula, dissenyada per Norman Foster, a contemplar les estrelles. La mateixa Porta de Brandenburg té també a l'abric de la foscor un aire diferent, ja amb menys gent i il · luminada per les seves potents canons de llum dibuixa una imatge monumental. També el memorial del mur de Berlín, on un descobreix com una fina capa de ciment, menys alta del que imaginat i menys gruixuda del que preveu, va poder dividir el món en dos durant dècades, és parada fixa. En fi, El Check Point, el monument de l'Holocaust, d'Alexander Platz, Kaiser Wilhelm Memorial l'Església, amb la seva torre encara derruïda per no oblidar els bombardejos de la segona guerra mundial, les seves terrasses sempre plenes de vida a la nit ... Què més dir d'un lloc on vaig entrar en un cafè, vaig mirar a la meva dreta i vaig contemplar tranquil · lament llegint el diari al genial escriptor Gunter Grass recordant-me que tot era possible en aquell lloc.
Per als que vulguin més informació sobre la embogida ambient nocturn de Berlín aquí deixo aquest enllaç que parla en detall de les descomunal oferta existent.
PD. Aquest post és fruit de dos viatges. No portar càmera en el segon va fer que no hi hagi fotos d'aquesta part més lúdica de la ciutat.
Comentaris (3)
Viatges de Primera
| #
Casual (o causalitat)- ment ens trobem preparant un altre article sobre Berlín que, també per a nosaltres, és un referent de possibilitats, una ciutat oberta, flexible, «punky» donde las haya, i molt més sorprenent del que pugui semblar… Molt, molt més que Londres o país! 🙂
Contestar
Javier Brandoli
| #
Totalment d'acord. D'Alemanya hi ha una imatge poc real. Per descomptat Berlín és la ciutat més oberta que jo he creuat per Europa. Més que Amsterdam, la llibertat té un punt turístic des del meu punt de vista. En tot cas, he de dir que feu en http://www.viajesdeprimera.com un excel · lent treball.
Contestar
Viatges Berlin
| #
Que chévere conèixer Berlín diuen que té monuments fantàstics i històries increïbles, somia emocionant anar a conèixer.
Salutacions
Contestar