Vivia amb pressa i amb els ulls oberts, recorria els camins sense por; la pols vermellós em tacava la roba i em adornava les pestanyes. Engolia noves paraules, engolia el dolor d'altres, engolia la injustícia i engolia la fam. Veure albes espectaculars i capvespres decebedors es va convertir en rutina, vaig aprendre moltíssim sobre drogues il·legals, prostitució i assassinats. Vaig pensar que això era la vida. Vaig pensar que allò n'hi havia prou.

Als 14 anys la van casar i va haver de deixar d'estudiar. Als 16, va donar a llum a una nena en un hospital de Nairobi. Va plorar desconsolada durant dies. -Jo volia tenir un nen- repetia entre llàgrimes. "La meva filla va a sofrir tant! Ho sento, ho sento, ho sento ... ", li deia al seu nadó.

Per Mama Fatuma no era un dia alegre: el seu marit acabava de divorciar-se d'ella. Es va casar amb ell fa 25 anys, però havia deixat de tenir la menstruació feia uns mesos i el seu marit va decidir casar-se amb una dona fèrtil.