Twitter Facebook Vimeo

A través de l'Himàlaia

A través de l'Himàlaia: Ricardo Coarasa.

32 articles

Pashupatinath: el riu dels morts

De genolls, amb el cap cot, l'home espera pacientment que li s'afaitin el cap, un ritu de dol hinduísta. El seu difunt pare és ara un grapat de cendres, a la foguera minvant, a punt d'unir-se al corrent sagrada del riu Bagmati. Uns pocs turistes apunten amb els seus teleobjectius des d'un pont proper. S'imaginen a un grup de japonesos furtius fotografiant a la seva família durant l'enterrament d'un ésser estimat?
perRicardo Coarasa
27 juny, 2011

Kathmandú: la massacre de la família reial

Quan visito Kathmandú, la capital del Nepal, el rei Gyanendra està encara trontollant i la ciutat està voltada pels rebels maoistes. La carambola que li va asseure en el tron ​​va ser una matança que va donar la volta al món en 2001. El príncep hereu va matar a trets els seus pares, els reis, i a la flor i nata de la família reial. Després del regicidi, la corona només podia reposar al cap de Gyanendra.
perRicardo Coarasa
13 juny, 2011

Tingri: el paradís de la desolació

El destí ha de tenir comptes pendents amb Tingri, l'última parada al Tibet profund abans d'arribar a la frontera amb Nepal. D'altra manera no s'entén que l'hagi ruixat de pesar de forma tan descarnada. Miris on miris, la mateixa neguit, idèntic desànim. El futur només arriba fins on es perd la vista: una pista polsegosa que sembla una condemna. Cap a on fugir? No vaig treure fotografies. No calia.
perRicardo Coarasa
23 maig, 2011

Rongbuk: quan cau la nit

I Rongbuk, els ulls espurnejants dels gossos salvatges aguaiten al turista que s'aventura en la foscor; posar-se una lentilla és un espectacle de màgia negra; qualsevol comistrajo, una menja i dormir, obstinació impossible. Centenars d'ampolles de cervesa buides-a 5.000 metres d'alçada, afortunadament, també es dóna de beure a l'assedegat- s'amunteguen formant un mur amb les millors vistes del món: una alba a l'Everest.
perRicardo Coarasa
16 maig, 2011

Als peus de l'Everest

Estem per fi en Rongbuk, al monestir més alt del món, als peus de la temible cara nord de l'Everest. El cel està clar. El Montsó ens ha donat un cop de mà. La vista és superba, meravellós. No et canses de mirar el Qomolangma, la deessa mare de les muntanyes. És, sens dubte, un dels dies més feliços de la meva vida. Ara només penso en caminar fins al campament base.
perRicardo Coarasa
9 maig, 2011

Pang-la: la millor "terrassa" de l'Himàlaia

"Des del punt de vista alpinístic era impossible imaginar-se una visió més horrorosa". Aquesta és la primera impressió que va causar en Mallory la cara nord de l'Everest en 1921. Camí del camp base a Rongbuk, seva impressionant mola et surt al pas des del cim del Pang-la, sens dubte el més privilegiat mirador del Qomolangma (el seu nom en tibetà). Cap allà ens dirigim.
perRicardo Coarasa
25 abril, 2011

Però què dimonis faig jo aquí?

Què viatger no s'ha fet mai aquesta pregunta lluny de casa? Fins i tot el més fascinant dels viatges es cobra de peatge, pel camí, algun lloc desolat. Llocs on ningú sembla interessat en anar i en què, però, un està. Al poble tibetà de Shegar, a una jornada del campament base de l'Everest en Rongbuk, la maleïda pregunta retrunyir amb més força que mai dins meu.
perRicardo Coarasa
18 abril, 2011

Lhatse: un violinista entre les escombraries

En els viatges, com en la vida, es pot veure l'ampolla mig plena o mig buida. Paisatges abominables redimits per una mirada, capvespres idíl · lics assetjats pels mosquits, aventures excitants que acaben en un mirador amb quiosquet ... Està a les nostres mans, gairebé sempre, triar uns records i resetejar altres. Lhatse, un poblachón tibetà, ens rep amb munts d'escombraries. Però, d'entre aquesta ingent quantitat d'immundícies, sorgeix un violinista inoblidable. Per Ricardo Coarasa.
perRicardo Coarasa
12 abril, 2011

Tashilumpo: les rates del buda gegant

El monestir de Tashilumpo era la llar de la segona autoritat del Tibet, el Panchen Lama. Quan el Dalai Lama va fugir per la invasió xinesa, Pequín va buscar i va trobar el seu suport. Però l'idil va durar poc i el Panchen Lama va acabar empresonat. Estic en Shigatse, als peus de l'estàtua de Buda més gran del món. Un monjo em demana 30 iuans per fotografiar. Serà veritat que alguns d'ells són agents xinesos?
perRicardo Coarasa
7 abril, 2011

Shigatse: i per fi… Una foto del Dalai Lama!

¿Viatgem a veure-ho per a ser? ¿Busquem destinacions al mapa simplement per arribar o també per conèixer? En qualsevol viatge, és inevitable estar en llocs que no veus o veure llocs en els quals, passat el temps, sembla que mai has estat. En el meu camí cap a les faldilles de l'Everest, Shigatse era un parell de nits en el full de ruta, un monestir, el de Tashilumpo, i un fort en ruïnes custodiat per gossos assilvestrats.
perRicardo Coarasa
28 març, 2011

La mirada de l'altre

És un interrogant amb mil cares. A la carretera, a les cunetes, en els camps de conreu, al voltant d'un transistor, a l'ombra d'un arbre, en un autobús atestat, al remolc d'un tractor, entre els llocs d'un mercat. La mirada de l'altre et sorprèn a cada pas, de vegades fugaç, altres infinita. Sacseja, inquieta, entendreix, t'obliga a reflexionar, segons. Passa que, quan estem tan lluny de casa, l'altre som nosaltres.
perRicardo Coarasa
21 març, 2011

Gyantse: la fortalesa dels valents sense sort

Des de la vall del Nyanga-chu, la en altre temps imponent fortalesa de Gyantse sembla una donzella tacada, un decorat a mig acabar. Un cop a dalt, amb l'altiplà als nostres peus fins on la vista es perd, un comprèn perfectament el valor estratègic d'aquesta cruïlla de camins entre la Xina i l'Índia on els tibetans van lliurar a 1904 l'última batalla abans de coixejar abans de la invasió britànica.
perRicardo Coarasa
14 març, 2011

A creuar l'Himàlaia amb un conductor novell

Mentre abandonem Lhasa, grapeja cada un dels botons del quadre de comandament per a assegurar-se per a què serveixen. Circula a 50 kmh, les seves frenades brusques són constants i pren totes les corbes envaint el carril contrari, hagi o no visibilitat. És el conductor del tot terreny que ens ha de portar fins a Katmandú, 1.100 km a l'altre costat de l'Himàlaia. Vaig a viatjar per una de les carreteres més perillosa de la terra amb un conductor en pràctiques. Estic entusiasmat.
perRicardo Coarasa
21 febrer, 2011
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0
Anar al contingut