Durant la llarga nit vaig controlar la intermitència del meu nivell de concentració amb un mantra improvisat: "Sóc poderós, molt poderós, no et governa el cansament, no et governa ". La ment entrava en trànsit, i jo descansava amb ella.

Reconec que tot va començar amb la segona línia "rosa" d’un pronòstic. Amb una dona inundada en felicitat, un home bloquejat en la incertesa, i un ginecòleg com a testimoni. "Laura, Mario ja està de camí. Ara et demano que em deixis pujar el Kilimanjaro"

He observat l'adjectiu "remot" en el diccionari de la RAE i figuren tres accepcions. La primera està referida a la distància de l'objecte que qualifica, la segona a la versemblança de l'esdeveniment que descriu i l'última està relacionada amb l'oblit. La "Remota" província "de Papua Occidental", compleix a la perfecció les tres accepcions.

Un paisatge àrid, propi de la península aràbiga, engoleix qualsevol indici de vida vegetal o animal, i les aigües del Golf Pèrsic que banyen aquestes costes, a poca distància canvien de propietari per passar a ser les del Golf d'Oman.