Berna: cinc segles de presó per als óssos
[pestanya:el viatge]
"Berna pogués ser una mena de forta interioritat uterina d'Europa, com l'úter de pedra o l'anell medieval de totes les ciutats. Berna tenia uns porxos i unes places que estaven com abandonats pels segles i on sempre era de nit ... ". La descripció anterior sobre la capital suïssa és l'escriptor Francisco Umbral. La vaig trobar buscant una mica d'informació sobre uns óssos, símbol de l'urbs, abans de partir a visitar la vila. Llindar va deixar escrit un article que es titula "Els óssos de Berna". El mort escriptor conclou així la seva peça: "Al anar-me'n de la ciutat només em vaig acomiadar dels óssos, i fins vaig tenir la temptació de quedar-me amb ells com un ós més. A mesura que aprofundim en l'humà anem descobrint que l'home no és sinó un ós nu ".
Berna conserva un preciós casc històric on les torres medievals donen pas a llargues carrers plens de porxos, es camina sobre pavès gastat, hi ha petites fonts coronades amb estranyes estàtues policromades, les fileres de finestres de fusta s'adornen amb banderes i escuts heràldics. Hi ha molt a veure a la capital suïssa. El Palau del Parlament (parlament), la Zytglogeturn (torre del rellotge), la catedral del segle XV i el seu meravellós pòrtic o l'altra torre, la Käfigturm, que va servir de presó i d'entrada a la ciutat per la part oriental. En tot cas és un lloc de passejar poc a poc, perdre pels seus mercats de fruites, la corda de vímet; observar les botigues que obren les seves portes des del terra al subsòl, com si venguessin el món des de l'estómac de la terra.
Finalment, es pot visitar la casa-museu d'Albert Einstein, en la important carrer Kramgasse, on el famós científic va elaborar la seva Teoria de la Relativitat (en realitat va viure en un carrer més llunyana al centre). És divertit comprovar com el geni alemany va arribar a Berna i publicar un anunci a la premsa en el qual s'oferia com a professor de classes particulars de matemàtica i física, anunciant que "la primera hora era gratis, a prova ".
Al final, potser Els óssos de Berna siguin, potser, com va dir Llindar "homes nus"
No obstant això, i malgrat l'agradable sorpresa que és aquesta bonica ciutat, jo vaig buscant la història d'uns óssos reclosos, ostatges del seu destí, que des de fa segles són l'emblema de Berna. Arribem al Bärengraben (parc dels óssos) després de creuar el preciós pont de Nydeggasse des del qual hi ha les millors vistes de la ciutat. Llavors, a mà dreta s'observa un enorme recinte, confrontant gairebé amb el riu en el qual veiem a una enorme óssa dormir a terra mentre tres ossets recorren el turó davant la mirada dels turistes. Aquests óssos són la història de Berna.
És de 1224 el segell bernés més antic en el qual apareix representat un ós com a símbol de la ciutat. No obstant això, és en 1513 quan els soldats tornen a casa vencedors de la batalla de Novara portant com a trofeu un ós viu. Es decideix llavors construir un recinte a l'animal, una fossa davant de la porta central, i mantenir-lo allà viu per a gaudi dels ciutadans. La tradició es manté així durant segles fins que el general francès Brune humilia en 1798 als berneses després de prendre la ciutat i portar-se a tots els animals a París. Només deixo un animal viu que va morir al poc temps (està dissecat i es mostra al museu històric). La ciutat va quedar òrfena del seu símbol durant una mica més d'una dècada. En 1810 els comerciants de la vila van decidir regalar una parella d'óssos de nou a la ciutat.
No obstant això, els óssos veurien en els següents anys com els canviaven d'ubicació o els sacrificaven. A mitjan segle XIX se'ls va situar prop de l'estació d'un tren els fums van acabar amb tots ells. En 1913, la fossa va arribar a tenir 24 exemplars (rècord) i es va decidir dissecar a vuit per fer un carrusel de presentar a l'Expo Universal de 1914. Des de llavors els ha canviat d'ubicació en alguna ocasió més, millorant les seves condicions d'emblema empresonat, i s'han viscut alguns accidents entre borratxos desorientats, ciclistes sense frens o valents en desús. Hi ha hagut sis incidents de gravetat en 140 anys. Al final, potser Els óssos de Berna siguin, potser, com va dir Llindar "homes nus".
[pestanya:el camí]
En cas que no es voli directament a Berna i es faci una visita global a Suïssa amb cotxe (el més aconsellable), l'accés per carretera des de Ginebra o Zuric és excel · lent i amb la particularitat que al país helvètic no es paguen peatges. Això sí, el preu del pàrquing públic és escandalosament car.
[pestanya:una becaina]
No tenim cap recomanació.
[pestanya:a taula parada]
-Restaurant Kornhauskeller. Bonic, d'aspecte antic, sostres alts i amb una excel · lent celler. El preu és car.
-El carrer Múnstergasse està plena de petits restaurants en els porxos amb preus més mòdics amb possibilitat de menjar al medioía.
[pestanya:molt recomanable]
-Visitar la Casa-Museu de Albert Einstein. Descobriran divertides anècdotes del geni alemany que tot i tenir nacionalitat nord-americana mai va perdre el seu també passaport suís.
-A prop de Berna, a uns 30 quilòmetres, hi ha la ciutat de Friburg. Una també preciosa ciutat d'aspecte medieval i amb un elevador que utilitza un curiós combustible. Els deixo que ho descobreixin vostès mateixos.
[pestanya:FINAL]
Comentaris (2)
Noeli
| #
Hola Javier,
M'ha agradat la teva crònica sobre Berna, no sabia la història dels óssos i la veritat és que amb una mica d'empatia…donen ganes de deixar-los en llibertat…sovint esdevenir…dissecats, «Fumats», sacrificats, raptats i presos pels francesos..
Fotos precioses, m'encanten aquests rellotges en torres i façanes. Són fantàstics. Berna sembla que convida a passejar tranquil · lament.
Una salutació
Contestar
javier
| #
És una curiosa història que jo desconeixia. Donen certa pena els óssos, encara que per ser just en tenen cura mèdicament i tracten amb cura. Res que no es visqui en un zoo. També és veritat que no sempre va ser així.
Contestar