Humboldt i el Teide
Gairebé sempre la figura de l'explorador i naturalista Alexander von Humboldt (1769-1859) es lliga al continent sud-americà i en concret a l'Amazones. És cert que aquest científic alemany en el seu viatge de 5 anys pel continent sud-americà va fer grans descobriments associats generalment a la geografia, però també a la fauna, la flora i la meteorologia. En terres americanes va traçar la connexió entre els rius Orinoco i Amazones.
Però també és cert que abans de creuar l'Atlàntic, Humboldt va realitzar una escala que li va canviar la vida i va establir les bases, entre altres coses, de la fitogeografia moderna. Va ser a Tenerife, on va arribar el 19 de juny de 1799.
La partida de la corbeta espanyola Pizarro que havia de portar a terres americanes, es va demorar i, a la postre, li va permetre sucumbir durant més temps als encants de l'illa de Tenerife, de la qual va arribar a manifestar a la seva partida en una carta familiar: «Me voy casi con lágrimas en los ojos. Quisiera venir a vivir aquí».
Va visitar el Jardí d'Aclimatació de la Llacuna i va realitzar inventaris botànics en diferents llocs de l'illa, però els 3.718 metres del Teide van exercir un poder hipnòtic sobre ell-com sobre tots i cada un dels que trepitgen Tenerife-, d'altra banda. Especial rellevància va prendre per Humboldt la vall de l'Orotava.
Les seves vivències, estudis i comentaris van quedar reflectits en el seu llibre Kosmos i sobretot, en major mesura, en la seva obra Voyager. Un altre cèlebre teutó, Leopold von Buch es va veure tremendament influenciat per Humboldt i no va dubtar a anar a les illes afortunades. Dels estudis d'aquest últim va resultar el tractat de geografia física de Canàries. Humboldt va arribar a escriure:
En l'actualitat la figura d'Alexander von Humboldt és molt present en diferents llocs de l'illa però potser la icona sigui el mirador erigit en el seu honor a finals de l'any passat sobre la vall que tant va estimar: La Orotava
«La cumbre del Pico de Tenerife, quan una capa horitzontal de núvols d'una blancor enlluernadora separa el con de les cendres de l'altiplà inferior, i quan, de sobte, de resultes d'un corrent que puja, la vista pot per fi penetrar des la mateixa vora del cràter, fins a les vinyes de l'Orotava, los jardines de naranjos y los grupos frondosos de plataneras del litoral». (Humboldt. Cosmos).
En l'actualitat la figura d'Alexander von Humboldt és molt present en diferents llocs de l'illa però potser la icona sigui el mirador erigit en el seu honor a finals de l'any passat sobre la vall que tant va estimar: La Orotava. Des d'aquest fantàstic mirador s'observen no només les plataners a què fa menció en Kosmos, sinó els diferents pisos de vegetació que va definir en el gradient altitudinal des del mar al Teide i que com dic, van ser la base de la fitogeografia o geobotànica que avui coneixem. Humbold ja va plasmar les diferències en la catena altitudinal entre els cultius, Els Boscos de llorer, la pineda, les ginestes i la cimera. Vegetació i fauna que, d'alguna manera, van canviant i estan relacionats amb l'altitud a la qual es troba i les condicions ambientals que s'hi desenvolupen.
Al mirador, assegut al capvespre, el visitant quedarà absort contemplant l'àmplia visió de la vall que des de temps remots està considerat el Jardí de les Hespèrides. Podeu aprofitar i comprar a la botigueta annexa al restaurant del mirador, alguna de les obres de Humboldt, si bé és cert que semblen dedicades als seus paisans. És a dir, millor que sapigueu alemany o el porteu de casa ja traduït ..., si no, sempre queda el delit en la contemplació del paisatge; de veure les vinyes, les plataners, i l'horitzó infinit de l'oceà que un dia Humboldt va creuar. Encara que com en moltes ocasions és habitual, el tradicional mar de núvols s'entesti a ocultar el Teide, per sota d'aquesta "panxa de burra" ennuvolada, sempre hi ha visions que bé valen la pena amb el Port de la Creu, Els Realejos i la vila de La Orotava assentades en un d elos valls més bells del món.
Comentaris (2)
Pablo Huertas
| #
L'interior de Tenerife és molt més bell que les seves platges. És una opinió personal. És una pena que molts dels que vénen fins aquí no el coneguin
Contestar
Alfonso Polvorinos
| #
Comparteixo la teva opinió plenament Pau. Gràcies pel teu comentari i una salutació
Contestar