La brama i les xanques d'Anguiano
29 de Març 2013. Abans de submergir al lector en aquest nou assaig, vull assenyalar al viatger, que la Serra de la Demanda compleix amb diversos atractius que la converteixen en visita obligada a finals de setembre. El primer és la coincidència del tancament de la seva verge, Santa Maria de la Magdalena amb el gran espectacle dels seus vuit valents dansaires. Aquests espectacles obligats per als nostres ulls, les podem compaginar perfectament amb el ritual de la brama en els cims més alts d'aquesta serra, des d'on podrem contemplar els plans de la Rioja.
Tindrem en compte que les millors hores per observar la brama són les de l'alba fins a les 9 del matí i capvespre des de més o menys les 6 del vespre. Per això disposarem d'un llarg espai entre hores per submergir-nos als carrers d'Anguiano i barrejar-nos a les festes. A la serra aconsello sempre anar guiats d'algun guarda de la reserva, per contemplar-la en tot el seu espectacle. Els altres plaers d'aquesta terra, haurem d'anar descobrint al paladar.
Cap de setmana de Berrea i festes a Anguiano.
Diumenge del darrer cap de setmana de setembre. Any 2002, 4:00 A l', L'aigua renta meus ulls, sobre el lavabo suport les mans. Per miro, tot just sóc l'inici d'un matí. Tanco els ulls, M'agrada sentir desposseïts, vestir-me sol amb un "potser". A la meva dreta, el fred porta una finestra en etern badall. En la seva gola es dibuixa el fosc d'un poble. Mullat, és sonor únicament en la veu d'un gos. La resta tot dorm i tot calla.
A la meva dreta, el fred porta una finestra en etern badall. En la seva gola es dibuixa el fosc d'un poble
16 hores enrere, últim dissabte de setembre, any 2002. El poble d'Anguiano està en festes, avui la Magdalena torna a la seva ermita. La càmera m'empeny, tan sovint aquest sentiment que Tenyit. Faig focus sobre la costa dels dansadors, és estreta i s'allarga uns 40 metres. Estic en ella. En ambdues ribes els difuminats colors es transformen en un cristal · lí gentada de cossos encorbats en difícil equilibri, diria que cap amb cap formen una multitud d'arcs de mig punt. Cap amunt les mirades, tots esperen. La llum és perfecta, els colors estan en el seu pedestal correcte. Veig cares, cossos llançats a la suspensió, mans en reixes, sabates en puntes, braços a les espatlles.
A dalt hi ha xanques. A cada parell, 01:00 mosso. Són vuit, quatre parells de faldons grocs. A la pedra la fusta sona realment emocionant. Les faldilles es giren, es busquen en el so de les castanyoles a l'espera d'obrir-se a la gosadia. La costa és alta, ens abraça a tots i es mira els peus en un enorme i expectant gentada. Algú troba la porta que el porta a la bogeria i gira en nombre imparell. És el primer ja la cinquena dibuixa seva vida en forma de cercles grocs. Gambada després gambada, el porten en descens suïcidi fins on la inèrcia vulgui.
Gambada després gambada, el porten en descens suïcidi fins on la inèrcia vulgui
Al seu pas els arcs es trenquen. L'espera també ho fa i ara una eclosió d'efímeres grogues volen carrer avall. Giren i giren. L'emoció és enorme, ¡Gegant!, el drama és folklòric i alegre. Uns cauen al carrer mitja, altres al seu inici. Sembla important acabar el recorregut. 30 minuts més tard. El carrer perd força, com tota demostració de valor no pot durar gaire. La gentada cobra la seva forma natural, tot es buida. A la tarde, després el Rosari tornaran a cantar les xanques.
Estem en brama, SNTA Maria de la Magdalena es guarda. Anguiano és el sopié de la serra de la demanda. Dissabte l'últim cap de setmana de setembre el vaig acabar entre amics, (Alberto, paco "el del full" i el guarda de la reserva). Vam beure, riem i vam menjar fins afartar-nos de cabirol i bolets. La migdiada es va allargar feliç en nit.
Mentre acabo de revisar el meu equip de gravació, sento que els grills callen, com si callés la mar
4:15 Am del Domingo , Sec meva cara. La finestra m'ofereix el seu marc. No fa fred. La nit em parla, entra a l'habitació inundant-ho tot i xiuxiueja sobre la tardor. És un monòleg entretingut que accepto sense cap pensament. No diu res que jo no sàpiga, però és agradable a la solitud acompanyar-se de la seva xafardeig, és com sentir la mar movent les seves faldilles en un suau onatge. Mentre acabo de revisar el meu equip de gravació, sento que els grills callen, com si callés la mar. Per uns instants la serra per i torna a tronar. Trec el cap tornant a demanar asil en el marc de la finestra. El so és inconfusible, la brama resplendeix sobre Anguiano i encén com serè, llampecs colèrics sobre la meva cara. Els brams són profunds i intermitents.
4:45 A l'. Sóc aquí per filmar la brama. Acabo de cordar la camisa.
6:00 A l'. Anguiano queda molt baix, em moc en el aspecte d'un clar i intento no descobrir el meu cos, el vent ajuda . Algunes cérvoles i gabates es recullen sota el comandament d'un imponent cérvol. Conte vint puntes, em acosto molt al matoll per ser confós i Alcazo a veure les rosetes, estan perfectament perlades i mostra unes defenses obertes amb una simetria gairebé perfecta.
Em trobo al mig d'una esplèndida brama, l'espectacle és magnífic
6:40 Els rojals obren les portes. El grèvol es trenca i les gabatas giren els seus caps, es torna a aturar la mar. El trot d'un altre Déu trona sobre el prat. Es trenca matí a l'Olimp i deixo complir l'escena. Em trobo al mig d'una esplèndida brama, l'espectacle és magnífic.
22:00 L'aigua renta meus ulls, la finestra deixa de badallar i ara al mirall ja no queda ningú. M'acomiado del guarda i torno a Madrid.
Si algun lector vol gaudir de la brama. Existeixen a Espanya centenars de llocs esplèndids dels quals estaré encantat d'aconsellar al mail nachomoneda@gmail.com
Comentaris (5)
Lydia
| #
Vaig veure als dansaires d'Anguiano fa dos estius, a les festes de juliol. És impactant. La Rioja és un lloc fantàstic per visitar, pels seus paisatges, seus pobles, la seva gastronomia, la seva gent i com no, seus vins.
Respecte a la brama, tinc planejat assistir a la província deSoria. Em van parlar d'ella en una casa rural a Cueva de Ágreda, als peus del Moncayo. Vaig estar un estiu recorrent la zona. I vaig gaudir moltíssim.
Contestar
Nacho de la Moneda
| #
Hola Lydia, com bé dius els dansaires són impressionants.
Jo sempre recomano assistir a la brama a la serra de Cazorla en els baixos del pantà del Tranco oa deveses perquè són zones més obertes amb pilotes enormes de cérvols. Encara Sòria presenta uns paisatges molt únics.
Contestar
jfuentes
| #
Excepcional! Dubtar en consultar-al final d'agost. Em sembla una opció molt interessant sobretot amb nens «cosmopolites»
Contestar
Lydia
| #
Gràcies pel suggeriment. Prenc bona nota, perquè a més, Cazorla la tinc pendent.
Contestar
cérvols en brama
| #
No deixa de sorprendre el fet de veure com els grups de cérvols, que han passat tot l'estiu junts, comencen a separar-se a la recerca de les seves parcel · les en solitari. Fenomenal!
Contestar