Toscana: el secret de la ruta del Chianti
El sol colpeja amb pressa. I amb ell, el brunzit d'una tardana primavera es cola per les finestres. Els turons verds del Chianti-l'únic secret que guarden encara aquestes terres- forjades a base de vi sense esprémer, s'estirava en l'horitzó. I les parres, hastiadas de carregar amb el pes del seu fruit, clamen verema. És setembre. És la Toscana. Camp de renaixement; terra de vinyes. Un somni de camins entrellaçats que condueix a torres inclinades, Portes del Paradís, mars enreixats entre roques i lluites cavalleresques en places de la mitja lluna. De Siena a Florència… I Pisa. De la verdor al blau. De les ondulants muntanyes als mercats de les bullicioses ciutats que han convertit aquesta regió del nord d'Itàlia en un lloc de pas per a visitants i comerciants des de temps etruscs.
Les fileres de xiprers-portats, precisament, per aquests pobladors al s.VIII a. C.- donen la benvinguda a cada poble. També obren pas a Villa Barberino, lloc de partida i de retorn de cada jornada. Aquesta hostatgeria, situada al mig de la Vall de l'Arno, està a escassos quilòmetres del bressol del Renaixement i s'ha fet, més, un modest buit en la ruta del Chianti. Dos avantatges: el David de Miquel Àngel i un tast de vi es troben a la mateixa distància. Però el dia no obliga a decantar-se per una de les dues opcions. Hi ha temps per entrar als Ufizzi i contemplar a la lànguida Venus de Boticcelli. I també per anar a I latini, en els paquets de vies, Bisteca degustar d'un florentí -peça de carn a la brasa de prop de mig quilo- acompanyada d'una ampolla de vi amb denominació Chianti de dos litres, exactament. En definitiva, un clar homenatge al déu de l'excés en tots els sentits. Perquè Florència, amb la seva ostentació de acolorida bellesa, pot resultar aclaparadora. Caminar pels seus carrers és gairebé com fer-ho pels passadissos d'una galeria d'art. Escultura i arquitectura s'atropellen al seu pas a cada racó. Sobretot, a la Piazza della Signoria, un museu tallat fa segles a cops de cisell que dorm al ras. Sense faltar als cossos modelats i exposats al vent i al mateix temps que s'enfronten, irreverents, al Palazzo Vechio, la grandiositat de Florència s'arremolina al Duomo; aquell en què Brunelleschi, Donatello, Giotto i Miguel Ángel van conjugar les seves essències per crear un espectacle només descriptible des de la subjectivitat de la pròpia retina. La mateixa que haurà de jutjar el cau penjant d'orfebres i joiers, espai per al comerç de l'or, que penja sobre el riu: i el Pont Vell.
La ruta entre vinyes
Amb la mirada encara enlluernada, Florència queda a l'esquena. És hora de tornada a la posada per traçar el pla de la jornada següent. El sol torna a colpejar. I il · lumina el camí del Chianti. Castellina, Vaga, Panzano, Radda…. Montefioralle, Gaiole… Totes i cadascuna d'aquestes localitats s'escampen a esquerra i dreta d'una abrupta i salvatge carretera en què els arbres s'erigeixen amenaçadores amb el seu fullatge encara intacte.
Si hagués de triar una paraula per descriure la seva gent seria vivesa. Si haguéssim de quedar amb un dels seus llocs més emblemàtics, sens dubte, seria la Piazza del Camp.
Cada racó del Chianti, zona que dóna nom a un dels vins més famosos d'Itàlia, mereix una parada; un pensament. La seva estructura medieval, seus corredors subterranis, les costeruts carrerons de pedra, la simpatia de les cul… sumin al viatger en una pau a estones real a estones induïda, una altra vegada més, pel brou de la terra. Tots en el mateix camí, tots respectuosos amb la història i la tradició, cadascun d'aquests pobles té un segell personal. I un fil conductor comú: el vi. Brolio, localitat on hi ha vinyes que daten de 1007, ha estat l'ànima de la regió des que el Baró de Ferro Bettino Ricasoli, Primer Ministre d'Itàlia 2, perfeccionar la fórmula del Chianti en 1800. (Abans, i 1384 es va fundar la Lliga del Chianti, donant lloc a unes forma d'entendre la terra que va provocar sagnants disputes entre Florència i Siena). Però Greve, l'única ciutat de la regió emplaçada en un turó, no té res a envejar: els escuts heràldics de les famílies més importants pengen del Palazzo donant un aspecte senyorial i cavalleresc a tot l'entorn. Abadies, localitats emmurallades… Cal parar també en el emmurallat poble de Panzano i contemplar el seu castell i església. La fortalesa va ser un bastió defensa de les tropes florentines en les seves sagnants lluites contra els exèrcits de Siena i la Corona d'Aragó. En 1478, les tropes del rei Ferran II d'Aragó prenien la embelmática ciutat. La seva església, de marbre rosa, corona la vila. Just a l'esquerra hi ha un petit bar on degustar els vins de la Toscana mentre s'admiren seus infinits vinyes. Tot en els cinquanta quilòmetres en què es comprèn la regió del Chianti. És la part menys coneguda de la Toscana i és, potser, la més autèntica.
Sense abandonar la carretera de traçat capritxós-la SS222- arribem a Siena, d'una bellesa més sòbria i desconeguda que la florentina i, per això, més gratificant. Amb pujades i baixades per carrers estrets i empedrats, Siena conserva l'espectacularitat gòtica i la majestuositat renaixentista. Si hagués de triar una paraula per descriure la seva gent seria vivesa. Si haguéssim de quedar amb un dels seus llocs més emblemàtics, sens dubte, seria la Piazza del Camp. I si, més, hagués de triar una hora per contemplar la seva bellesa, ens quedaríem amb el atardacer. Les tonalitats vermelloses i ocres, fruit de la lluminositat decadent del sol, fan que aquesta plaça, en forma de mitja lluna, sembli tallada en or. Una curiositat: cada carrer de Siena adopta el colorit i l'escut de la germanor que hi visqui. Fins disset hi. Com a màxim deu d'elles, dues vegades l'any i per sorteig, es posen les seves millors gales per participar en el Pal · li, carrera cavalleresca celebrada a meitat de la plaça de la mitja lluna.
Imbuïts per històries d'abans, els sentits demanen ara un descans: el mar. Encaminats a Marina di Pisa, la primera parada abans d'arribar a les platges de Ligúria és, òbviament, el Camp dei Miracoli-camp dels Miracles- Pisa. La torre inclinada custòdia, des del fons, aquest bell conjunt arquitectònic. Erigida sobre sòl d'al · luvió sorrenc la inclinació de la torre -45 metres- era, pràcticament, inevitable. El baptisteri, una altra de les joies del conjunt, és el major d'Itàlia. Un al · licient més per passar-se per aquest camp de miracles que, per l'excés de turisme, sembla un aplec, però que val la pena visitar. La vista demana la seva parèntesi: el mar. Tancat entre conjunts rocosos, les platges de Marina di Pisa són gairebé personals. No hi ha sorra a la d'estendre. No obstant, la pedra, de tonalitat grisenca en conjunció amb el blau donen a la retina just el que necessita: el mar.
[pestanya:el camí]
Hi ha vols de baix cost des de Espanya, 50 euros anada i tornada, amb diferents companyies. El trajecte en cotxe des de Roma, Milà o Bolonya és per autopista i és una bona oportunitat de conèixer Itàlia (aconsellem per descomptat aquesta opció).
[pestanya:el viatge]
[pestanya:una becaina]
-Villa Barberino, 01:00 vell Palau del segle XIII ple d'encant i ideal per descansar. Està a mig camí de tot (Florència, Siena, la ruta del Chianti, Siena…) i ofereix unes habitacions tipus suite (més cares) i petits apartaments (a bon preu). Té piscina i un molt bon restaurant. Cal demanar als amos que els ensenyin la fascinant i ancestral celler de la casa. un lloc molt recomanable. (www.villabarberino.it).
-A Florència hi ha una completa oferta d'allotjaments per a motxillers que ronden els 40 euros la nit. Molts estan prop de la catedral i disposen de bany propi i una decent llit (el viatger que ha estat en diversos no s'atreveix a recomanar cap, ja que són bastant similars). És millor Búcar per internet i mirar la millor oferta (n'hi ha).
[pestanya:a taula parada]
A Florència cal anar inevitablement al restaurant Gobbi 13. És senzillament un luxe gastronòmic. És una trattoria autèntica, decorada a la italiana i en la qual el menjar és una menja. La pasta de la casa és excel · lent i l'ambient encantador. Això sí, el que era un secret de la ciutat està començant a fer-se famós i convé reservar. Està situat al centre, a la Via della Porcellana, 9 i el seu telèfon és(+39) 055 284015.
-A Florència també cal anar a Il Latini. Un restaurant divertit, en el qual es comparteix taula i vi, i es mengen espectaculars bisteca alla fiorentina (carn a la brasa per als famolencs). També sol estar concorregut, sobretot els caps de setmana. A través de la Palcheti, 6. Tel. (+39) 055 210916
[pestanya:molt recomanable]
-Sens dubte llogar un cotxe i recórrer tota la Toscana. San Gimignano, Volterra, Lluc… són algunes localitats no incloses en el reportatge i que no s'han de perdre. La Toscana és un lloc on perdre, contemplar els seus paisatges i intentar absorbir una mica del seu art i història. No es quedin només visitant la bella Florència i els llocs més coneguts dels voltants (Siena, Pisa…). Feu aquesta ruta i després deixeu-vos portar pel mapa.
-Si tenen temps, queda a 120 quilòmetres, Aneu al Bolonya. És una ciutat sorprenent, amb un espectacular patrimoni i un dinar que és gairebé cultura (farem en VAP un reportatge propi d'aquesta desconeguda i meravellosa ciutat).
[pestanya:FINAL]
Comentaris (4)
Tweets that mention La Toscana: el secret de la ruta del Chianti | Turisme Cultural - Viatges culturals -- Topsy.com
| #
[…] Aquest lloc ha estat esmentat a Twitter per Irina Pamplona, Viatges al Passat. Viatges al Passat said: Una ruta amb art, història i bona taula. Toscana: el secret de la ruta del Chianti http://j.mp/dZlnhE […]
Contestar
Fernando Salgado
| #
Jo sóc un enamorat de San Gimignano i les seves altes torres. La veritat és que la Toscana és una passada, especialment en l'època que vostè diu que va fer el viatge, al setembre. Em permeto recomanar també a la gent que vagi a Cortona i Montepulciano. Són dues meravelles. Jo no conec Panzano, el poble que esmenta emmurallat, però el veuré a la meva propera visita. Si puc vaig una setmana cada any. Em va encantar el reportatge.
Contestar
Juliol
| #
Bones, sóc un enamorat de Siena i tota la Toscana. Vaig viure un any en aquesta ciutat i va ser irrepetible. M'ha agradat el post, però hi ha un error en el següent paràgraf que cito:
«Una curiositat: cada carrer de Siena adopta el colorit i l'escut de la germanor que hi visqui. Fins a onze hi ha. Les mateixes que dos cops l'any es posen les seves millors gales per participar en el Pal · li, carrera cavalleresca celebrada a la meitat de la plaça de la mitja lluna.»
La ciutat de Siena està dividida en 17 barris, dels quals van, mitjançant un sistema de sorteig, fins a un màxim de 10 en cada un dels dos pal · lis que se celebren en els mesos de juliol (2 de juliol) i agost (16 d'agost).
Una salutació.
Contestar
Javier Brandoli
| #
Doncs anotat i corregit queda. Moltes gràcies juliol, jo comparteixo amb tu l'enamorament per La Toscana
Contestar