La travessia de l'alcohol pel Bàltic
Em va estranyar veure gent amb carretons pujant al vaixell que ens portava a Talín des Hèlsinki. Pensava que ja havien passat a millor vida des que un anònim benefactor de la humanitat inventés la maleta amb rodes. Però eren les set del matí i no estava per discórrer molt. Bastant havíem tingut amb la matinada en una ciutat que no coneixíem, deserta i freda a aquestes hores de l'alba, i amb la caminada a la recerca d'un taxi que ens portés a la Terminal West, la terminal oest d'on sortia el ferri.
Havíem comprat els bitllets per internet (poc més de 40 euros per un trajecte d'anada i tornada), però ara calia canviar a les taquilles de la terminal. L'embarcament està fixat de 7:00-07:10, Vint minuts abans de zarpemos. Com a bons espanyols, embarquem amb el temps just, entre carretons que despertaven la meva curiositat.
Acabem al supermercat, el lloc més concorregut. Tres quartes parts de la seva superfície estava plena d'ampolles
Aviat ho vaig entendre tot. En una travessia de dues hores en un ferri de nou pisos (els passatgers només podíem moure'ns a gust pels quatre últims, inclosa la coberta) és obligat passejar pel vaixell per tafanejar tot. Inevitablement, vam acabar al supermercat, el lloc més concorregut. Tres quartes parts de la seva superfície estava plena de centenars d'ampolles. Vodka, whisky, conyac, xampany, Vana Tallinn (la beguda enèrgica d'Estònia), ginebra, vins de cellers de mig món (també espanyoles), cerveses… I ofertes, moltes ofertes.
Allò era el paradís del sant bevedor, el nirvana on comprar litres i litres d'alcohol sense ser mirat de reüll. La junta Regis és "lliure d'impostos" (productes lliures d'impostos), de manera que els preus no tenien competència a una i altra riba del Bàltic. Alguns finlandesos venien exclusivament a omplir el rebost d'alcohol, quatre hores de travessa i de tornada a casa amb la compra etílica feta, una previsió que amb el dur hivern finès a la volta de la cantonada no havia de ser cap tonteria.
Allò era el paradís del sant bevedor, el nirvana on comprar litres i litres d'alcohol sense ser mirat de reüll
La gent se les portava a parells, per caixes, i clar, res millor que un carretó per carregar amb tot (encara no s'han inventat, que jo sàpiga, les ampolles amb rodes). Fins i tot les venien a bord. Confoses entre les piles de begudes alcohòliques, com intruses en el setè cel del borratxo ("Professió? Borratxo ", contestava Bogart a Casablanca en una de les frases més memorables de la història del cinema), les petites es venien a cinc euros i les grans, a deu. Més barates que en un Carrefour. Un ganxo perfecte per al comprador dubtós que no sap com portar còmodament a casa tal quantitat d'ampolles.
Alguns, previsors, les portaven de casa, fins i tot carros de la compra. En algun lloc vaig llegir que la companyies navilieres recompensen amb bitllets gratuïts als que gasten més de 100 euros a bord. No ho vaig poder comprovar i en el ferri no vaig veure anunciada cap oferta similar. Com tampoc que alguns d'aquests habituals d'aquesta milla d'or alcohòlica ni tan sols desembarquin a l'arribar a la destinació, esperant sense més a bord el retorn a Hèlsinki. Nosaltres vam tornar ja de nit tancada i la història es va repetir. En arribar a la capital finlandesa diluviava i ens vam ficar a l'atzar en el primer tramvia que va parar davant del moll. Al nostre costat, un pare de família protegia el seu tresor, 01:00 immaculada caixa de cerveses lliure d'impostos.
Ampolla de bord
Un altre ferri uns dies després, Est d'Hèlsinki una Estocolm. Betlem i jo anem a passar la nit a bord (una venda en cabina interior per només 120 euros si es reserva amb una mica de temps). Tenim per davant 17 hores de travessia. A les 20:00, el supermercat sembla un Dia un dissabte al matí. El tax free fa furor i les ampolles volen. Alguns joves van adonant de la seva caixa de cerveses en el mateix vaixell i les passegen mig buides pels passadissos com un trofeu. Queda tota la nit per davant. En les nombroses caixes s'organitzen monumentals cues per pagar. Un avi càrrega amb quatre ampolles de cognac francès. Gairebé fa vergonya fer la fila sense una ampolla a la mà. Pensaran que som d'alguna fosca secta?
Alguns joves van adonant de la seva caixa de cerveses en el mateix vaixell i les passegen mig buides pels passadissos com un trofeu
A les 22:00, 04:00 goril · les de seguretat es duen emmanillats a dos borratxos que trontollen, un mirada vençuda i un altre, encara, desafiant. Al petit casino segueixen jugant al black jack com si res dos russos grans com castells (de naips). Resulta complicat trobar un lavabo lliure, perquè les bufetes comencen a emprenyar. A les escales et creues amb adolescents mig beguts cervesa en mà. Des karaoke no està en plena ebullició. Espero que els aguts desafinos no interfereixin el radar.
Quatre goril · les de seguretat es duen emmanillats a dos borratxos que trontollen. Al seu costat segueixen jugant a el black jack com si res dos russos grans com castells (de naips)
A les 09:00, quan falta menys d'una hora per arribar a Estocolm, anuncien per megafonia les ofertes d'ampolles de vi per si a hores d'ara algú no ha fet encara apilament de provisions. Al costat d'una vidriera, un rus s'està esmorzant una llauna de cervesa amb la mirada perduda en el Bàltic.
