Sagunt, l'empremta de Roma a la Península
[pestanya:el viatge]
En l'últim contrafort de la serra de Calderona, on es divisa la Mediterrània envoltat per una vall plena de tarongers, es troba Sagunt, a la província de València, una ciutat que conserva un dels patrimonis arqueològics més impressionants de tot Espanya, així com un passat d'excepcional interès.
Sobren, doncs, raons per recórrer a peu i gaudir de tots els seus tresors arquitectònics. Creada al voltant d'una fortalesa, seva història està plena de batalles. La seva heroica resistència, al segle III abans de Crist, enfront del setge del general cartaginès Anníbal va commoure tant a Roma que va decidir convertir-la en una de les seves viles favorites en l'itinerari de la Via Augusta. Així es va iniciar la II Guerra Púnica entre la República romana i Cartago en l'any 218 abans de Crist, contesa que va posar els fonaments del gran poder militar de què disposava Roma i de la seva expansió més enllà de les seves fronteres.
La visita a la moderna Sagunt pot començar a peu per la plaça Major porticada. Des d'ella, el millor per al visitant és, a continuació, pujar al castell passant per l'antic barri del call, amb els seus carrerons tortes, cases emblanquinades i les seves finestres ogivals que criden l'atenció del viatger. El més notable de la plaça és l'església gòtica de Santa Maria (segle XIII) i l'Ajuntament (segle XVIII). Al carrer Major subsisteixen en l'actualitat palaus de tocs melancòlics. El nucli originari de la ciutat va sorgir al voltant del imponent castell de gairebé un quilòmetre de longitud. Les impressions del viatger no poden ser més satisfactòries. L'actual ciutat antiga s'alça sobre un turó al qual s'arriba cansat a peu, però bé val la pena.
Des del teatre, la novel · la de
Dividida en set recintes independents, d'aquesta fortalesa, circumval en part per una muralla de diferents èpoques i estils, resulta de grat interès la seva plaça d'armes, on se situa el fòrum. En aquesta zona, no només monumental sinó també comercial, es localitzen una basílica i altres edificis religiosos visitables pel viatger. En la mateixa faldilla de la muntanya, encara que fos del castell, es troba una de les joies monumentals de la Península Ibèrica: de la novel · la de teatre, en el qual es va aprofitar fins a tal punt la concavitat de la muntanya que la major part de les grades estan excavades a la pròpia roca. Edificat voltant de l'any 50 abans de Crist, va ser el primer edifici declarat Monument Nacional d'Espanya, i 1896. Ara, molts dels seus visitants no aconsegueixen comprendre que la rehabilitació del recinte hagi ocultat gran part de la pedra original de la cavea.
De voltes a la història que va cisellar l'actual Sagunt, Aníbal va posar la seva mirada en la conquesta de la Arse ibèrica per la seva situació geoestratègica enfront de Roma, seus recursos minerals i agrícoles i, sobretot, pel gran nombre de mercenaris que podria aportar al seu exèrcit. Els cartaginesos es van llançar immediatament a la batalla al 219 abans de Crist i van deixar de respectar la independència de la ciutat valenciana, que estava sota la protecció i supervisió dels comissionats romans conforme el Tractat de l'Ebre (226 A.C.) Després de vuit mesos ininterromputs de setge i bloqueig continuat, el poble de Sagunt va preferir morir amb dignitat abans de lliurar. El cartaginès va escombrar l'urbs, però a canvi la va catapultar a la història. La presa de la ciutat va suposar una declaració en ferm de guerra a Roma. Set anys després de la presa de Sagunt per part d'Aníbal, aquesta va ser recuperada pels generals romans Gneu i Publi Escipió sota el nom de Saguntum. Al 214 una. C. va passar a ser administrada com municipium i va començar a disposar d'un gran circ en la part baixa de l'urbs i un teatre amb capacitat per 8.000 espectadors. Des Sagunt, Roma va iniciar la seva expansió per la resta de la Península Ibèrica.
A la recerca del mariscal Suchet
No va ser el domini romà, però, un episodi aïllat, ja que al llarg de les seves successives conquestes de la plaça per alanos, vàndals, godos, bizantins, els cristians àrabs, Sagunt va viure moments particularment intensos, com la defensa al límit de l'humà del brigadier Andriani davant el setge del mariscal francès Suchet, durant la Guerra de la Independència (1808-1814). Va ser també a Sagunt on, el desembre de 1874, es va produir el pronunciament militar encapçalat pel general Martínez Campos, que va posar fi a la I República i va originar el període de la Història d'Espanya conegut com Restauració borbònica. Una altra victòria, encara que de caràcter diferent, va ser la que es va produir a principis del segle XX amb la creació de la factoria siderúrgica dels Alts Forns, que suposaria, amb el temps, el naixement d'un nucli urbà paral · lel a l'original i amb elements de gran valor històric, com l'alt forn nombre 2, l' 1950. La idea del govern local és integrar a la xarxa patrimonial de la ciutat i que pugui ser visitat pel turista. Des de fora, la veritat és que impressiona.
Si vols més informació sobre aquesta i altres rutes: www.lugaresconhistoria.com
[pestanya:el camí]
Amb cotxe per la A-7 des de Barcelona en menys de quatre hores; per la N-234 des de Saragossa o Madrid i per la N-340 des del sud. Des de València es necessita tot just mitja hora. Amb tren hi ha cinc Talgos diaris que porten de Barcelona a Sagunt. Des de Madrid parteixen dos Talgos a les 8 i 18 h. Enhautobús: des de València surten cada mitja hora entre les 7:15 i les 22:15 h.
[pestanya:una becaina]
Occidental Monte Picayo, de cinc estrelles (Urbanització Pont Picaio; des 155 euros / nit). Més econòmics resulten el Àustria (Avda de Joana d'Àustria, 76; 75 EUR), Azahar (País Valencià, 8), Bergantín (Plaça del Sol, 2; 50 EUR), Teide (Nou d'ocubre, 53; 50 EUR) o el Trobador (Trobador, 63; 40 EUR)
[pestanya:a taula parada] L'arròs és l'ingredient estrella de la gastronomia local i res millor que degustar a L'Armeler (Castell, 44), Rafael (Churruca, 28), Casa Eugenio (Plaça Peixateria, 8), Les Rodes (Cecina, 6) o El Almirez (Catalunya, 7)
[pestanya:molt recomanable]
Llibres recomanats:
-«Sagunto. Su historia y sus monumentos», Antonio Chabret; Caixa D Estalvis i Socors de Sagunt; 1974.
-«Sagunto: Oppidum, emporio y municipio romano», Carmen Aranegui; Bella Tera; 2004.
-«Sagunto: nomenclàtor dels carrers, plazas y puertas antiguas y modernas de la ciudad», Atonio Chabret; Editorial Maxtor; 2008.
[pestanya:FINAL]
