Selva de Oza: la Corona dels Morts
[pestanya:el viatge]
El bosc pirinenc de la Selva d'Oza, a la província d'Osca, guarda el secret dels nostres avantpassats. Un centenar de cercles de pedra es reparteixen en la penombra de pinedes i fagedes. ¿Antics sepulcres? ¿Restes de cabanes? Les hipòtesis més audaços, a la vista de les evidències que han sobreviscut des de l'Edat Mitjana, apunten que ens trobem en l'escenari d'un cèlebre episodi de localització incerta: la batalla de Roncesvalles.
Els boscos sempre desprenen un halo de misteri. Quan ens endinsem en el seu forestals, i si aconseguim subjectar les pors infantils, seva capacitat de seducció augmenta a mesura que la llum es trenca en milers de feixos que aconsegueixen vèncer les espesses branques dels arbres. Aquesta fascinació augura sovint en la imaginació del viatger un gran secret per descobrir, una troballa que aturi el seu camí. En la Selva d'Oza, al Pirineu d'Osca que treu el cap a la veïna França, 120 cercles de pedra repartits per l'arbreda són l'excusa perfecta per endinsar-se en les seves entranyes a la recerca del DNI dels nostres avantpassats. Batejada com la Corona dels Morts, aquesta troballa arqueològica és una baula més d'una rica ruta megalítica d'Aragó que inclou també diversos dòlmens i menhirs a la veïna vall de Guarrinza.
La pista arrenca a mà dreta del antic campament Oza, ara tancat. Després d'uns pocs minuts de caminada, i després de deixar enrere una bassa tancada, un petit sender a la marge esquerra del camí ens convida a endinsar-nos en l'espessor a la recerca d'aquests enigmàtics cercles de pedra. La ruta està ben marcada i, quan creuem un petit pont de fusta sobre un rierol, una lleugera costa ens anuncia l'arribada a la part alta del jaciment. Des del càmping són tot just 15 minuts de caminada sense cap tipus de presses. Apte per a tot tipus de pulmons. La recompensa està a la vista. Protegides amb un tancat de fusta, les primeres corones, protegides per la serenitat del bosc, semblen el testament de l'home primitiu per a la posteritat. L'excel · lent tasca de senyalització duta a terme per la Diputació General d'Aragó permet treure el màxim partit a la visita.
Batejada com la Corona dels Morts, aquesta troballa arqueològica és una baula més d'una rica ruta megalítica d'Aragó que inclou també diversos dòlmens i menhirs
Aquests cercles van començar a construir, segons els estudiosos, des de finals del Neolític i els exemplars més recents són de finals de la primera Edat del Ferro (3.000-500 abans de Crist). Com al conjunt de construccions megalítiques, en principi es va atribuir un significat funerari, però l'absència de restes de cendres o cistes (enterraments de pedra primitius) han obligat els arqueòlegs a fer-se moltes preguntes. La resposta més unànime suggereix que es tractaria de restes de cabanes construïdes amb pells i pedres, el refugi dels nostres avantpassats en l'espessor del bosc pirinenc durant els períodes estivals, quan es traslladaven a aquests paratges perquè faran amigues seu bestiar.
No obstant això, una teoria més atractiva per a la imaginació del viatger, defensada per l'historiador Antonio Ubieto, suggereix, a la vista de la troballa de restes d'armes de l'edat mitjana, que ens podríem trobar en el lloc on es va desenvolupar, l' 15 d'agost de l'any 778, la mítica batalla de Roncesvalles en què la rereguarda de l'exèrcit de Carlemany va ser sorpresa en una emboscada per tropes de vascons. La gesta va ser immortalitzada en la cèlebre Cançó de Rolando. El viatger, sempre disposat a mostrar-se condescendent amb la llegenda, prefereix pensar que, potser, per aquí corretearon espantats els 20.000 soldats francs perseguits pels braus vascons (encara que la hipòtesi més ortodoxa assenyala el congost de Valcarlos com el lloc on es va lliurar la contesa).
El silenci de la Selva d'Oza inunda aquest paisatge de petjades rotundes i veus que ressonen com en una volta i s'escampen entre els faigs posant en guàrdia els animals del bosc. Muntanya avall es troba la part del jaciment on s'han trobat les restes més antigues: peces de sílex de 9.000 anys d'antiguitat (puntes de fletxa utilitzades per a la caça). Hi ha aquí també un bon nombre de cercles, aquests més petits, que els arqueòlegs presumeixen van ser construïts en l'Edat del Bronze. El material utilitzat per a la seva construcció delata el seu origen: les pedres de cants arrodonits procedeixen del riu Aragó Subordán, que neix muntanya amunt en un paratge idíl · lic conegut com Aigües tortes, mentre que les lloses, més irregulars i punxegudes, van ser arrencades a la terra en alguna pedrera propera.
El camí, perfectament marcat, perd ara altura a través d'uns graons d'estaques de fusta donant l'esquena a la Corona dels Morts i tornant en un sospir el caminant a la pista forestal que porta al càmping d'Oza, punt de partida d'aquesta senzilla ruta per part del ric llegat megalític de l'Alt Aragó.
[pestanya:el camí]
Des de la ciutat de Jaca es pren la carretera que porta a Pamplona. Passat Puente la Reina, abans d'arribar a una gasolinera, es trenca a la dreta en direcció a Fet (està indicat). La Selva d'Oza es troba a dotze quilòmetres d'aquest bellíssim municipi altaragonès. L'entrada a través de la Boca de l'Infern (una paret extraplomada que sembla que va a enfonsar sobre la carretera en qualsevol moment) és realment una de les estampes més espectaculars del Pirineu.
[pestanya:una becaina]
En Fet, Hotel El Foratón (Telèfon. 974-375 247) i hostal de la Val (Telèfon. 974-375 028), tots dos al carrer Creu Alta.
[pestanya:a taula parada]
La millor recomanació és que intenti gaudir d'un àpat a l'aire lliure si el temps ho permet. Hi ha taules de pedra on les viandes més humils saben a menjar de déus. Si preferiu taula i estovalles, Casa Blasquico, a Fet, és tot un clàssic de la millor gastronomia altaragonesa.
[pestanya:molt recomanable]
-Visitar el Centre d'Interpretació del Megalitisme Pirinenc, situat al quilòmetre 8 de la carretera que uneix Fet amb la Selva d'Oza. Ull, només obre a l'estiu, els caps de setmana i els dies festius. Telèfon: 974-37 51 23.
[pestanya:FINAL]
Comentaris (5)
Tweets that mention Selva d'Oza: la Corona dels Morts | Turisme Cultural - Viatges culturals -- Topsy.com
| #
[…] Aquesta entrada s'ha esmentat a Twitter per Ana Linares, Viatges al Passat. Viatges al Passat said: Selva de Oza: la Corona dels Morts http://j.mp/h6oWAv […]
Contestar
Els viatges de Javier Reverte a internet
| #
[…] batalla de Roncesvalles? Els reportatges més originals de viatges i història en VAP. Llegeix-lo en https://www.viajesalpasado.com/selva-…e-els-morts / […]
Contestar
Miguel Corones, Mexico D. F.
| #
Hola,
vaig trobar la web de casualitat i em va encantar. Especialment vull felicitar pels bloc, el del Tibet és fascinant. Segueixin fent aquesta feina, és realment singular la seva aportació. Aquí des de Mèxic és gratificant llegir la història de tot el món i els espais naturals que descriuen. No han fet res sobre el meu país?
Miguel Corones
Contestar
Ricardo Coarasa
| #
Doncs moltíssimes gràcies. És molt gratificant saber que els reportatges que oferim resulten interessants. Amb aquest ànim els elaborem. És clar que hem escrit alguna cosa sobre Mèxic, que jo recordi un reportatge sobre L'Antiga Veracruz. I vindran més. Fa uns anys viatge pel país seguint la ruta d'Hernán Cortés (una experiencia que plasmé en el libro «Hernán Cortés. Els passos esborrats», editat per Mirall de Tinta. Tinc un record fascinant de Mèxic i els mexicans i és, després de la nostra atribolada Espanya, el país que més profund porto al cor.
Contestar
Amb la motxilla a l'espatlla; Vedat sense mort de la Selva d'Oza | remuntant ris
| #
[…] https://www.viajesalpasado.com/selva-de-oza-la-corona-de-los-muertos/ (gran descripció de la “Corona dels Morts” […]
Contestar