Huáscar, la relíquia flotant més antiga del món
[pestanya:el viatge]
Claudio Fuentes (Concepció)
El Huáscar és molt més que un antic trofeu de guerra per Xile o una simple i oblidada pèrdua militar pel Perú. Des de la seva captura en l'any 1879 no només ha estat involucrat en importants batalles navals, encara en el present genera asprors de caràcter polític internacional entre dues nacions limítrofs.
Durant l'any 2010 el llavors ministre xilè de Defensa Jaume Ravinet anuncia públicament la seva idea de tornar L'Huáscar al Perú, el que va generar automàticament una important controvèrsia política i social en ambdós països. No és difícil trobar a internet articles relacionats amb centenars de comentaris, en la seva majoria de forta calibre.
Ja acreditada la vigència de la relíquia històrica flotant més antiga del món, coneguem els fets que transformen a l'Huáscar en un interessant punt de turisme històric.
L'Huáscar va ser construït entre agost de 1864 i gener de 1866 a les drassanes Laird Brothers d'Anglaterra, originalment pel Perú. El disseny de la nau va estar a càrrec de l'oficial de la Marina Reial Britànica Cowper Phipps Cols. El nou vaixell és batejat com Huáscar en honor a un dels germans d'Atahualpa, penúltim Inca l'imperi i fill de l'Inca Huayna Cápac.
Sota el comandament del Capità Grau, l'Huáscar es va transformar en una peça clau en el desenvolupament i participació de Perú durant la Guerra del Pacífic. L'excel · lent direcció estratègica, potència de foc i fortalesa del seu casc va mantenir en escac l'escuadra xilena durant mesos.
Tot canvia el 8 d'octubre de 1879 en l'enfrontament d'Angamos, on es troben en combat els bucs peruans Huáscar i Unió contra els bucs xilens Cochrane, Blanc Encalada, Lloa i Covadonga. També van estar presents, però sense participació directa, els vaixells Xilens Transport Matías Cousiño i Corbeta O'Higgins.
Els navilis xilens aprofiten la seva superioritat en combat i intenten barrar el pas als dos vaixells Peruans, però l'alta velocitat del Unió li permet escapar. Així es produeix l'enfrontament inicial entre el Huascar i el Cochrane, sent el primer tret llançat pel vaixell peruà sense resultats. El Cochrane, de moment, no respon i s'acosta ràpidament. A més distància, i també en persecució, es troben els vaixells xilens Blanc Encalada i Covadonga.
A menys de 300 metres de distància el foc creuat es fa més intens amb danys considerables en els dos navilis.
Les encertades andanades del Cochrane perforen el costat de babord de l'Huáscar matant una desena d'homes que operaven a la torre d'artilleria, la qual cosa va entorpir les maniobres durant diversos minuts. També es va perforar el blindatge sobre la línia de flotació, en el mateix costat, avariant el timó de combat i deixant a l'Huáscar navegant manualment. Una d'aquestes explosions mata el capità Grau, prenent el comandament el Capità Elías Aguirre Romero, qui posteriorment també perd la vida.
A hores d'ara, el Blanc Encalada i la Covadonga de Xile havien escurçat les distàncies amb l'Huáscar, obrint foc en reiterades ocasions. D'aquesta forma el navili peruà va quedar finalment tancat entre els bucs xilens.
Després d'una hora i mitja d'intens combat l'Huáscar va ser capturat per l'Armada de Xile. L'Huáscar havia servit al seu país durant 14 anys abans de ser capturat. Posteriorment, sumaria altres 21 sota bandera xilena fins a ser donat de baixa.
L'any 1951, gràcies a la iniciativa i perseverança del Contraalmirall Pedro Espina Ritchie s'inicia la total restauració de l'Huáscar, que actualment es troba ancorat davant la Segona Zona Naval de Talcahuano a Xile, transformat en un bell museu flotant.
L'Huáscar, avui
L'Huáscar és un museu molt especial, és una experiència única. Per
accedir-hi, 02:00 marins de l'Armada de Xile et transporten en una barcassa.
A l'origen a aquest vaixell històric, un cúmul de sensacions t'envaeixen. Apreciar els poderosos canons, l'antiga fusta sota els teus peus i especialment trobar-te en el lloc exacte on desenes de marins van donar la seva vida defensant els seus ideals canvia ràpidament la perspectiva que tens del que fins ara només has llegit en els llibres d'història.
No hi ha grans restriccions mentre mantinguis l'ordre i el respecte, el que permet apropar prou per tocar els diferents artefactes, parets, canons, timó, entre d'altres. L'interior del vaixell té la seva màgia pròpia, l'olor de la fusta i el ferro, el moviment del mar que fa cruixir al vaixell mentre camines pels seus passadissos i sales, l'altar on els marins pregaven abans d'entrar en batalla i la maquinària a la vista et transporten a aquells violents anys de guerres i conquestes.
Més informació: www.turismoconcepcion.com
[pestanya:el camí]
Talcahuano, capital de la provincia de Biobío, està situada a només vint minuts del centre de la ciutat xilena de Concepción (509 quilòmetres. al de Santiago de Xile). Hi ha vols directes entre la capital i Concepció.
Direcció: Per. Jorge Montt, Base Naval de Talcahuano. Fono: (56-41) 2745520 / 2746207
[pestanya:una becaina]
El hotel Terramar (www.hotelterramar.cl) és a poca distància distància dels principals centres comercials, bancs i a tan sols 15 minuts de l'aeroport Carriel Sud.
[pestanya:a taula parada]
A pocs metres del recinte militar on està ancorat l'Huáscar, hi ha quatre restaurants especialitzats en peix i marisc (Restaurant Esmeralda, a Almirall Villarroel 110 local 1 i 2). El viatger pot gaudir d'unes boniques vistes del port i dels llops marins sortint del mar que arriben per terra a pocs metres d'on ens trobem. No us oblideu de degustar una Paila Marina, una sopa servida en un plat de greda amb una deliciosa combinació de marisc com cholgas, taques, picoro, congre, puré, i cloïsses amb un toc de vi blanc i ou. Francament deliciosa.
[pestanya:molt recomanable]
-L'horari de visites és, Dimarts a diumenge: matins de 9:30 una 12:00 hores i de 14:00 una 17:30 hores. El preu per als adults és de 1.000 pesos xilens. Hi ha descomptes per a nens i gent gran.
-Més fotos informació sobre l'Huáscar en i sobre la ciutat de Concepción i voltants a http://www.turismoconcepcion.com/.
Comentaris (6)
Carlos
| #
He tingut l'oportunitat de visitar aquest vaixell, és una experiència bastant bona. Es verdad «Al subir a este histórico barco, un cúmul de sensacions t'envaeixen…» los lugares donde murieron personajes destacados esta marcado. Recomano la visita…
Contestar
Esteban Garces
| #
Estaré al país per un any (com a 300 km d'aquest museu), després de llegir això aniré aviat. S'agraeix aquesta informació, tenen més fotografies ?
Contestar
javier
| #
No tenim més fotos, però hi ha un enllaç al post que pot consultar. Li donaran tota la informació que necessita. Gràcies
Contestar
Diego
| #
Va ser el nostre mai, tant de bo algun dia torni al nostre estimat país, mentrestant que segueixi descansant en terres xilenes, nostre gran Almirall don Miguel Grau va demostrar tota la seva perícia naval en ell, trátenlo com s'ha de tractar a un gran vaixell de guerra que va lluitar per ideals patris…
Contestar
Juan Pablo López
| #
Salutacions des de Xile, sense cap dubte que atresorem aquest magnífic trofeu de guerra, Tant de bo duri 200 anys més per mostrar-nos la misèria i la desgràcia de la Guerra, on el sense raó, la defensa dels rics el salvatgisme de les dues parts van mostrar la baixesa dels nostres pobles, el meu bis avi va lluitar en aquesta guerra i penso en el sofriment i turment de haver de passar, al desert, amb la fam i set, en hospitals de campanya insalubres i oblidats, amb les malalties (si aquestes van matar més que les batalles)…que segueixi a flotació perquè no oblidem el pitjor de la nostra història i com es van enfrontar dos pobles germans….salutacions des de Valparaiso, Xile.
Contestar
Anthony Alvear
| #
oblida't d'això, el que és Xilè, no es torna, digues-li el mateix als Nord-americans, francès , i Britanicos, a veure si els retornen aquestes coses als Alemanys, il·lús.
Contestar