Facebook Twitter Youtube Instagram

Blocs VAP

1063 articles

L'hospital de nines més antic d'Europa

És el més a prop que he estat d'una fàbrica de somnis. Somnis trencats, convalescents, a l'UVI alguns, però somnis al cap ia la fi. Aquí s'encarreguen de recuperar la seva màgia, de treure'ls brillantor, de tornar-aureolats amb la mateixa il · lusió de la primera vegada. Un lloc singular aquest, únic. És l'hospital de nines més antic d'Europa, quasi dos segles a l'esquena, encara que per a la majoria de turistes que passegen per Lisboa segurament passi desapercebut.
perRicardo Coarasa
28 novembre, 2011

Llacuna de Catemaco: entre micos i xamans

Catemaco és una bellíssima llacuna mexicana amb dos distintius pintorescs: presumeix de ser la capital mundial de la bruixeria i acull a una colònia de macacos reallotjats des de Tailàndia. És a dir, que un mai sap si els turistes amb els que es puja a la barca vénen fins aquí perquè els primats els mengin a la mà o per fer-se una "neta" d'esperits per 100 pesos.
perRicardo Coarasa
21 novembre, 2011

Veracruz: el port de les llegendes

Veracruz és un lloc per quedar despullat d'obligacions i horaris, gaudint del plaer de reconciliar-se amb el temps, amb les converses sense atropellaments. Veracruz és una ciutat amb port, o un port amb ciutat, on arriar la bandera de l'estrès i llanguir escoltant llegendes i successos terribles que encara inquieten el cadenciós dia a dia dels jarochos.
perRicardo Coarasa
14 novembre, 2011

Nahuel Huapi: l'últim viatge del Perito Moreno

L'any 2003, juntament amb la meva dona, parem tres dies a la Hostería Port Blest, un braç del Llac Nahuel Huapi que s'interna a les muntanyes fins a gairebé arribar al límit amb Xile. El vaixell ens va fer passar al costat d'una illa on es troba enterrat un personatge molt estimat per l'Argentina: el Perito Moreno. Encara avui és costum de les embarcacions fer sonar tres vegades la botzina a manera de salutació.
perGerardo Bartolomé
12 novembre, 2011

Chimoio: volta a Àfrica

"hay un mercado en el que se venden los restos de los restos y a su alrededor una masa de gente que deambula vendiendo, mirant, va, comprant, bevent o menjant, que el carrer és la gran casa dels africans. Al costat de l'estació d'autobusos, sempre lloc de trobada de les ciutats, hi ha un mercat de casetes de fusta sota sostre. Gairebé no entra la llum ni corre l'aire. L'olor és intens a peix sec"
perJavier Brandoli
8 novembre, 2011

El sentinella de l'illa del tigre

Qui va dins d'aquest taüt amb què carreguen aquests soldats a la vora d'un llac? Què herència va deixar en els mapes i en la preservació de l'hàbitat natural? Quin és el nom de l'illa on reposen les seves restes? Una pista: encara avui, les embarcacions fan sonar tres vegades la botzina en senyal de respecte en passar al costat del seu últim estatge. L'escriptor i viatger Gerardo Bartolomé ens guiarà en aquest enigmàtic viatge la setmana.
perGerardo Bartolomé
6 novembre, 2011

Maliciosa: la maleïda de Guadarrama

Algunes muntanyes semblen portar en el seu nom una maledicció, com si arrosseguessin una implacable condemna o pesés sobre aquestes un anatema bíblic, però n'hi ha prou amb escoltar el seu nom per sentir irremissiblement atret per elles. Em va passar al seu dia amb els Inferns i la Maladeta, al Pirineu aragonès, i, més recentment, amb la Maliciosa, a Guadarrama.
perRicardo Coarasa
5 novembre, 2011

El forat negre de Wadi Halfa

Wadi Halfa és un moridero. Podem quedar-nos aquí per sempre acompanyats de la pols i d'una vida que passa lenta. La meva rutina és sempre igual, animada de vegades per visites nocturnes com la de la nit passada. Vaig sentir sorolls de borsa, com si algú furgar en les nostres olives.
perMiquel Silvestre
3 novembre, 2011

Adéu Zimbabwe, adéu Mugabe

La sensació és que el país es desfà, tot és decadent. No hi ha la llibertat somiada i lluitada, que un dirigent del teu mateix color de pell no et fa més lliure, ni dóna menjar, ni seguretat. Podia ser una altra cosa aquest bell país i la culpa és dels libertadores no dels antics tirans. Zimbabwe té prou recursos i infraestructures heretades-encara llangueixen- com per somiar amb alguna cosa més que un salva pàtries de la causa negra. La causa negra és tenir futur i prestatges plens.
perJavier Brandoli
2 novembre, 2011

Les Ñatitas de la Pau: un diumenge entre les calaveres

A La Pau, sòrdida i màgica, despietada i sorprenent, espiritual i pagana alhora, la festa de Tots Sants se celebra fora de l'abast. Una setmana més tard comença la Festa de les Ñatitas i la majoria indígena de la ciutat es llança als cementiris a celebrar un banquet macabre i festiu on el principal comensal és la mort. Benvinguts a un dels majors espectacles del Món.
perEnrique Domínguez Vaquerizo
31 octubre, 2011
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0