Desassossec: crònica del 48 dia de travessa
Que assossec Més intranquil, QUÈ lentitud tan lenta, Quanta Naturalesa, Quanta Harmonia junta. ¿Per Què? Sí, tornaré a la ciutat del soroll, de les presses Sense Sentit. Quanta Ansietat la meva, Unes vegades porció perdrem i Altres ...
Per Que? Quantes ganes de tenir-te entre els meus braços, de tornar-te a acariciar, però ... Fins QUAN, Quant durarà this Chávez! Tinc El que vull del, Però el pecat Arribar a tenir del tot l'. El que em falta? ¿Assossec? Què és el que m'aclapara, em turmenta ...?
Aquest pujar i baixar sentiments m'està tornant boig, boig. Per tu, de tu, Què faig aquí? Tinc el que vull i no ho vull, però ho vull amb tot el meu cor. Per què? Què falla? Aquesta recerca constant, De què?, Em pregunto infinites vegades. On et trobes, resposta? Vaig a la cerca constantment però no et deixes veure. Seguiré així tota la vida, Quina desassossec!
Tanta QUANTITAT de tasques pendents. Ironia cruel, Veritat absoluta, estupidesa humana Que ens iguala
Resposta, Quina senzilla Ets! Estàs aquí, em brindes el teu Saviesa eterna i no la PUC veure. Tupimos nostres sentits ... Tanta QUANTITAT de tasques pendents. Ironia cruel, Veritat absoluta, estupidesa humana Que ens iguala. ¿No seria ben anar-nos al camp sense cap de setmana? Resposta que camines amb mi i jo sense veure't, Quina cec estic! Qui m'ha encegat…? Possiblement jo mateix. Déjame beure't, saborearte, donar-te vida d'una vegada, Per fi!
Què senzilla ets i què difícil de conèixer ... Quina és la resposta? ¿Senzillesa? ¡Senzillesa és la resposta! Pega't a mi i no et separis mai. Deixa que la senzillesa de la teva caminar sigui també la meva.
En acabar el meu últim torn de rem, no vaig poder reprimir l'impuls d'escriure aquests pensaments. Sorgia cada paraula sense pensar. La meva mà es limitava a dibuixar sobre el paper tot allò que anava aterrant en la meva ment. Al migdia no acabàvem d'endevinar el que es veia al cel, allà a dalt, molt alt, on els cúmuls suren al seu antull. Es tracta d'un ocell, d'un avió o de Superman? Finalment vam deduir que es tractava d'una au migratòria de més de tres metres d'envergadura. Volava, o millor dit, flotava en l'aire com un Jumbo. No es movia, no semblava fer-ho, però es desplaçava a gran velocitat. En pocs minuts va desaparèixer de la nostra vista. De occident a orient, probablement des de l'Amèrica amazònica fins a Àfrica, un recorregut de més de 5.000 quilòmetres, tan llarg com el nostre, però quant trigarà?
El nostre metge, ja va preveure un deteriorament del nostre estat anímic després dels primers mesos de navegació
Antonio Bermudo, nostre metge, ja va preveure un deteriorament del nostre estat anímic després dels primers mesos de navegació i ens va subministrar un compost natural denominat Sinansi. Es tracta d'un extracte de la Griffonia simplicifolia, una lleguminosa d'origen africà que conté altes concentracions de l'aminoàcid triptòfan, un precursor natural de la neurotransmissora serotonina, implicada en els mecanismes de l'ansietat i la depressió. Hauríem haver afegit a la dieta per animar-nos en les nostres últimes setmanes però, capricis del destí, teníem tant de tot que no el trobem. Ja a Barbados, i en ple xafarranxo de neteja, descobrim el privilegiat lloc on el situem per preservar de tota humitat i calor.
No en va una de les matèries d'estudi i preparació van ser les conseqüències dels trastorns que ens produiria la manca de son com a primordial reparador de l'energia. Això anava a ocasionar, de forma lenta però progressiva, alteracions en la nostra capacitat de concentració, caràcter i estat d'ànim. En alguns casos extrems un home pot arribar a viure fins a noranta dies sense ingerir aliments, o més de set sense beure líquids, però no pot passar més de tres sense dormir res i sense que es produeixin alteracions en la seva salut.
La nostra frustració ... és molt intensa .... Quan la depressió ens va envair, vam estar discutint violentament
En navegacions transoceàniques els problemes anímics no són desconeguts. Els remers Johnstone i Hoare van ser un clar i tràgic exemple d'això. Sense menjar i sense albirar vaixells, fins i tot navegant en plena ruta comercial, es llegeix en el seu diari corresponent al dia 50 de trajecte el següent: «Els meus nervis estan a flor de pell. Vaig tenir una ridícula baralla interna que em va deixar molt feble i tremolant, estic trist i deprimit com mai i molt infeliç. Només vull estar amb els meus amics i família una altra vegada ». Segueix el diari en el seu dia 63: «La nostra frustració ... és molt intensa .... Quan la depressió ens va envair, vam estar discutint violentament ». Discussió que, pel que sembla, no va durar més d'una hora i no es va repetir durant la resta del viatge. Passats uns dies, concretament el número 66, el vaixell Bengasi els va subministrar aliments; els seus ànims es van recarregar i van seguir remant. Però ja el dia 104 del viatge relaten: «No podrem aturar un vaixell amb aquest mar i estarem famolencs abans que calmi el temporal». Al següent, l' 105, el diari acaba amb aquesta frase: «Els dos esperem que aquesta mala sort s'acabi».
L'Oficina Oceanogràfica de l'Armada Nord-americana, en la seva publicació sobre ciclons a l'Atlàntic Nord, fa referència al dia corresponent al 107 del diari de bitàcola dels dos remers desapareguts a la zona on van escriure les seves últimes paraules. Segons el testimoni del vaixell de càrrega Alberto Bannati, aquest mercant es trobava pels voltants quan l'huracà Faith batre la zona amb vents d'una força de 105 nusos i onades de més de vuit metres d'altura. Ells mateixos van perdre un membre de la seva tripulació i van patir greus danys materials.
En els seus viatges transoceànics no s'aturen ni s'alimenten, i ja abans d'emprendre la migració augmenten el seu pes entre un 40 i un 100% com a reserva
Respecte de l'au migratòria que contemplem, vull completar algunes de les seves característiques per seguir relativitzant i aprenent. En els seus viatges transoceànics no s'aturen ni s'alimenten, i ja abans d'emprendre la migració augmenten el seu pes entre un 40 i un 100% com a reserva. Realitzen molt poc vol actiu, batent el menys possible les seves ales per estalviar recursos energètics aplicant el principi de conservació de l'energia.
Per exemple, el chorlo daurat asiàtic (Pluvialis fulva) vola sense descans durant més de 100 hores per cobrir la distància de 4.000 una 6.000 quilòmetres que separen el nord de Sibèria i Alaska de Hawaii i altres illes en l'oceà Pacífic. Una altra mostra és l'albatros, que pot arribar als 3,6 metres d'envergadura alar, permetent recórrer diàriament més de mil quilòmetres sobre el mar. Un sofisticat mètode de planatge el capacita per aprofitar al màxim les condicions del vent i és tan eficaç que
tot just necessita batre les ales.
Comentaris (1)
Juan Antonio Portillo
| #
Profundes preguntes i reflexions les que es fa un a solitud i en situacions extremes. I quina raó quan dius que la resposta la tenim al costat, acompanyant, sense adonar-nos de la seva presència, imbuïts en el nostre remolí mental. Senzillesa, senzilla paraula i tremendament profunda en el seu significat……
Gràcies Pere pel teu relat i compartir els teus pensaments i reflexions
Contestar