La victoriosa El Caire

Per: Javier Reverte

encapçalament informació

contingut d'informació

Ara que hem vist gairebé cremar El Caire i la seva plaça de Midan Tahir em acord de tantes vegades que he trepitjat la ciutat, sens dubte una de les urbs més apassionants del planeta i capital indiscutida i indiscutible de la civilització musulmana. Ja en el clàssic "Les mil i una nits" podia llegir: "Qui no ha vist el Caire, no ha vist el món ". No hi ha raó necessària per llegir l'autor anònim d'aquest Judici: personalment, sempre he pensat que és una ciutat que no s'assembla a cap altra; i això és una cosa que no puc dir de gairebé cap de les moltes que he visitat. En els seus llibres "Viatge a Egipte" i "Cartes d'Orient", l'immens Flaubert va escriure sobre Caire amb humilitat i respecte, sorprès davant la seva explosió de vitalisme: "Què puc dir? , Va escriure a un amic en 1850-. Tot just m'estic reposant del primer atordiment. És com si et tiressin completament adormit enmig d'una simfonia de Beethoven, quan els coures estripen l'oïda, els baixos rugeixen i les flautes sospiren. Després, poc a poc, tot s'harmonitza. Però els primers dies, el diable t'arrossega, en un ensordidor aldarull de colors, fins a tal punt que la teva pobra imaginació, com davant d'un foc artificial d'imatges, roman totalment enlluernada ".

"Qui no ha vist el Caire, no ha vist el món ". No hi ha raó necessària per llegir l'autor anònim d'aquest Judici

És important deixar clara una cosa amb Egipte en general i amb Caire en particular: els egipcis no són àrabs. Pertanyen a una ètnia diferent i únicament tenen en comú amb els àrabs què, en la seva majoria, son musulmanes. Les succeeix com als turcs, als que sol cridar-se amb freqüència otomans, quan els otomans no eren altra cosa que una ètnia dins de les ètnies turques que va crear una dinastia monàrquica. Un altre aspecte que resulta curiós d'Egipte és que mai va ser independent, des de la fi de la civilització faraònica fins que Nasser va conquistar el poder i va proclamar la seva independència de la tutela anglesa a 1956. Durant gairebé tota la seva història ha estat un país sotmès a potències estrangeres: assiris, perses, grecs, romans, àrabs, turcs, francesos, anglesos .... I això que la paraula Caire ve de l'expressió àrab al-Qahira, que significa Victoriosa. Sobre qui victoriosa? Per ara, tan sols sobre els anglesos en 1956 i sobre Mubàrak en aquest 2011. Contra Israel, per posar un exemple recent, va perdre totes les guerres.

Però a la ciutat, sobretot, la dignifica el seu enorme vitalitat. Vagi el viatger i ho comprovi quan es calmin les coses després de la recent revolució popular. Polsosa, pobre, noctàmbula, olorosa, reina d'amuntegament i de les escombraries, mare de tots els vicis i virtuts, xarona i refinada, culta i vulgar, plena de miserables cantines i d'alegres cafès on es beu te i es fumen pipes d'aigua, islamista i europea, piadosa i pagana ..., Cairo fascinant Viatger, l'envolta amb les seves aromes i els seus pudors, el enamora i el perverteix. I quan un recorre la ciutat pel seu compte, té la sensació d'anar obrint cortinatges que revelen de sobte a la vista secrets amagats durant segles.
Aneu a comprovar, Els amics. Qui no ha vist el Caire, no ha vist el món.

Javier REVERTE

  • Compartir

Comentaris (10)

  • Graham

    |

    Ni els sàtrapes, ni la revolució, ni l'islamisme, ni les colònies, ni l'influx dels diners podrà acabar amb la meravellosa llum d'aquesta ciutat. Estic d'acord amb tot el que diu. El Caire és casa meva.

    Contestar

  • Pedro Manzano

    |

    Benvolgut Javier, no saps la de viatges que he fet amb els teus llibres. Gràcies per regalar moments meravellosos a Grècia, Turquia i Tanzània, on els teus llibres van ser font d'inspiració del meu viatge. Estic desitjant llegir el següent, que he vist aquí que trauràs en breu. Segueix així i, una curiositat, a la foto sembles entre pensatiu i seriós. L'home d'ulleres del fons no era excessivament interessant? (jajaja)
    Una salutació

    Contestar

  • Méndez Jarabo

    |

    Bon dia, senyor Reverte. Llegeixo el seu article i m'entren ganes de sortir corrent a l'aeroport i demanar el primer bitllet per Caire. De fet, portava uns dies pensant-ho, perquè crec que ara ha de ser molt més barat viatjar. Creu que podria ser perillós tan a prop com estem de les dates de la revolta? Mil gràcies pels seus textos

    Contestar

  • Ernesto Villar

    |

    Gràcies, don Javier, que bo és aprendre coses. Gràcies, sr. Coarasa. Gràcies, sr. Brandoli.

    Contestar

  • ricardo

    |

    Gràcies, senyor Villar. Les portes de VAP estan sempre obertes per reporters tan bons com vostè..

    Contestar

  • Javier Brandoli

    |

    Una abraçada senyor Villar. Subscric les palabrasa del senyor Coarasa. Diré, a propòsit, que aquest article de Reverte que és senzillament una meravella. Ho és perquè donen ganes d'agafar un avió i plantar-se a El Caire en dos minuts. Aquest és el sentit d'aquest projecte: viatjar.

    Contestar

  • Fernando Lázaro

    |

    Molt bonic l'article. Sempre és un plaer llegir-li senyor Reverte. Tinc tots els seus llibres.

    Contestar

  • Valeria

    |

    Una passada!!!!!!!!!!!!!!!

    Contestar

  • Rosa

    |

    Egipte, el Cairo, el seu passat, seu present…Per a mi, que estimo la història tant com la literatura, és el viatge sempre pendent i sempre endarrerit. Necessito temps, no em basten quinze dies ni tan sols un mes per tot el que porto anys estudiant. Necessito temps per veure i sentir dos Egiptes, el que és i el que porto dins…però el Temps és l'únic que no es deixa subornar ni per il · lusions ni per somnis.

    No he vist el Caire…no he vist el món.

    Gràcies, Javier.

    La murciana de la segona fila

    Contestar

Escriu un comentari