juny 24 2013 Els boscos més bells del món

Feia temps que no incloíem d'aquestes llistes "Top 7". He descuidat els rànquings, ho admeto, he oblidat la selecció de meravelles. Però avui vull reprendre aquesta secció, recórrer el món com ho feien els esquirols fa segles, des de Gibraltar als Pirineus, sense tocar el terra, segons explicava la llegenda. Avui vull tornar a les copes dels arbres, ennuegar verd, perdrem en els boscos i en les selves, embullar-me en els paisatges verticals de les sequoies o en mala herba impenetrable de les jungles. I és tant el món vegetal que vinc avui a explicar-, Jo encaixo en 7 destinacions. Així doncs, sóc conscient de l'excés, Però el comparador i comparador em vaig anar a 12 racons del món. I en tots ells, trobar també a l'home, convivint amb les plantes i les bèsties.

1-Xarxa Bosc (Califòrnia)

Torticoli garantida, boques obertes a la sorpresa d'un món prehistòric, sensació d'insignificança, vertigen invertit mirant l'arbre més alt i més esvelt del planeta: la sequoies dels Boscos Vermells de Califòrnia. Tot això vaig sentir passejant entre aquests boscos, en silenci, per no interferir en un món que escapa a la nostra proporció.

2-Ngorongoro (Tanzània)

Si el cràter d'aquest volcà és el Edèn a la Terra, la plana oberta on desfilen els hereus de Noè, l'exterior del volcà forma un paisatge dens, on al viatger li sorprèn el perfil de les acàcies entre la boira. Els babuins assalten els camins, amb la mateixa facilitat que siestean els lleons, refresquen les seves ales els flamencs i dansen els massais per invocar la pluja.

Els babuins assalten els camins, amb la mateixa facilitat que siestean els lleons i dansen els massais per invocar la pluja.

3-Selves de Belize

Tan apartat està el país, tan encaixat entre els esculls de coral i les piràmides maies que se'ns obliden les seves selves. En elles habiten els cocodrils i els tucans i sobre els seus arbres vola el javirú. Però a més sobreviuen al temps els mennonites, que amb aquest desig de donar l'esquena al món, triar una jungla on plantar papaies i navegar rius salvatges.

4-Canaima (Venezuela)

Un altre clàssic dels grans rànquings. I és que el Parc Nacional de Canaima és potser és més èlfic dels vergers del món. Els seus cascades donen de beure a les caobes i als jaguars, seus rius queden engolits per la mala herba, les seves muntanyes tan velles com el planeta, sobreviuen alçades sobre boscos sense fi i precipicis sense fons.

5-Llac Inari (Finlàndia)

Tot al voltant és bosc, és aire pur, perquè més enllà del Cercle Polar Àrtic el món és més net. La tardor sucumbeix a l'ocre de les fulles i l'hivern fa callar la remor dels homes amb l'eloqüència de la neu. El llac es congelarà i el bosc romandrà al seu lloc a l'espera d'una primavera que animi el passeig dels óssos i el tràfec dels salmons.

6-Boscos Nuvolosos de Chiriquí (Panamà)

La llar dels colibrís i els tapirs. És la zona de muntanya que es va inventar el tròpic per fugir del suport caribeny. Aquí els homes sembren les muntanyes i les panteres negres sembren el terror. Tot està com ocult entre les falgueres i les flors gegants, que aquí la naturalesa també ha perdut el sentit de la dimensió.

És la zona de muntanya que es va inventar el tròpic per fugir del suport caribeny.

7-Volcà Arenal (Costa Rica)

És curiós com la fúria dels volcans deixa un rastre de vida per tot arreu. Succeeix al Ngorongoro i també al Parc del Volcà Arenal, a Costa Rica. A les faldes del volcà emergeixen les plantes tropicals com en un rampell desesperat. La naturalesa vol compensar la destrucció del magma amb la suavitat de les aigües termals i les aus del paradís.

8-Llac Baikal (Sibèria)

Una altra vegada un llac, refugi dels boscos. Aquesta vegada viatgem a l'illa de Oljon, on creixen, segons expliquen, les úniques coníferes del món que perden les seves fulles a l'hivern. Tal es el clima del Baikal, on amb prou feines viuen els néts d'aquells deportats a Sibèria, que encara no es decideixen abandonar aquesta terra bella de gel i solitud.

9-Sota Zambezi (Zàmbia)

Concentra l'Àfrica més africana, amb els seus indígenes molent el gra i els seus cocodrils prenent el sol a les ribes dels rius. El descriuria com el paradís si no fos perquè el món salvatge pot tornar-se en malson. Aquí habiten els nawa amb els seus búfals amenaçant la vida dels nens i els baobas proporcionant ombra als més ancians.

10-Canó del Rei (Califòrnia)

Una altra vegada Califòrnia, que ho vol tot. No en té prou a aquest lloc amb albergar els Red Woods, a, Califòrnia vol més i per això va brollar al King 's Canyon, amb sequoies més grans, si bé no tal altes com la del bosc del nord de l'estat. Aquí la desmesura és insultant. Es triga una bona estona a envoltar un sol arbre i es triga tota una vida a oblidar un lloc tan ple d'imatges gegants.

Es triga una bona estona a envoltar un sol arbre i es triga tota una vida a oblidar un lloc tan ple d'imatges gegants.

11-Boscos de Araucarias (Patagònia)

La araucària, la mare de tots els arbres. Els seus boscos creixen sense pressa, tan longeus com els maputxes que els habiten. És bonic aquest arbre, que arqueja les seves branques amb gràcia, com si volgués posar-se a ballar. Em disculpareu la cursileria, però bé mereix una mica de lírica aquest territori, que va inspirar als antics araucans i que segueix formant una de les grans relíquies naturals de la Patagònia.

12-Selva de l'Amazones (Brasil)

I què voleu que compti jo l'Amazones? En l'Amazones caben tots els boscos, aquí tenen lloc totes les vides i fins la imaginació més inabastable s'enreda en la seva embolic d'arbres que no acaben mai. Només l'home amenaça l'imperi de les plantes, però també l'home, com ja expliquem aquí, és capaç de salvar el amazones de la nostra pròpia espècie.