Nàpols: el món al revés
Surto de l'estació de tren a Nàpols. Comença el teatre.
De primeres, m'he de donar un cop tot el que puc a la paret, de puntetes i amb els talons en alt, perquè un moto-tricicle no només ve en direcció contrària, sinó que també ha envaït la minúscula vorera on jo estava. A més, els murris napolitans, entesos en les arts escèniques, saben portar l'espectador a la catarsi col · lectiva i et fan passar a tu, pobre aprenent de murri, per inoportú i incívic davant la mirada de tots.
Com si d'una pel · lícula de Berlanga es tractés, les escenes corals es van succeint.
Els murris napolitans, entesos en les arts escèniques, saben portar l'espectador a la catarsi col · lectiva
No falta la típica senyora abocada al seu balcó engalanat que, a plens pulmons, va seguint a base de decibels a no se sap qui, què, on o quan.
Els gossets de carrer semblen riure del transcórrer dels episodis còmics.
La, simplement, estan feliços de viure aquí.
El món al revés, i ells ho saben. Els napolitans són grans actors i grans operistas: quan parlen tots alhora comproves com, sota de tot aquest enrenou verbal, subjacents unes bases mínimes d'harmonia i cant. No és d'estranyar! No lluny de Nàpols, i molt a prop de Pompeia, hi havia una antiga polis grega: Elea. Per això els vindrà, en part, el gust per la tragèdia; bo, podria millor dir, tragicomèdia. Una tragicomèdia que, com a casa dels espanyols, han sabut adoptar a la seva filosofia de vida.
Els gossets de carrer semblen riure del transcórrer dels episodis còmics. La, simplement, estan feliços de viure aquí
Sabedors del que li passava a Aquil quan perseguia la tortuga (que per les successives divisions de l'espai que hi ha entre ells no pot mai assolir), nostres cosins napolitans es conformen amb gaudir amb el que poden pescar ara mateix, no confiant a jubilacions futures.
Comentaris (3)
Tiziana
| #
Hola Israel, un breu comentari.
Als ulls del turista i del viatger, acostumat a l'ordre civilitzat dels seus llocs d'origen, Nàpols és un gran teatre, un meravellós i monumental escenari on els actors actuen el paper de la vida, fet de llàgrimes i rialles, de silencis i sorolls, l'art dell'Arranciarsi.
Diguem-ho clarament: a ningú li agrada un món com el de la invasió dels ultracossos (Philip Kaufman, 1978).
Nàpols és més que una caòtica i desordenada ciutat del sud d'Europa. És la ciutat de les mil cares.
Hi ha la Nàpols del barri mariner de Santa Llúcia amb el seu passeig marítim, seus cafès i la seva istme de terra que entra al mediterrani amb el majestuós Castel dell'Ovo, testimoni de romàntics trobades nocturns entre enamorats. És la Nàpols de la nostàlgica Santa Lucia Luntana, cançó dels immigrants napoletanos.
Si vius la Nàpols de veritat arribaràs a entendre que en aquesta tragicomèdia mediterrània pots ser espectador fins que no et converteixes involuntàriament en personatge d'esdeveniments casuals (i forçats) així com trobés amb un sorollós APE Piaggio que va en sentit contrari envaint part de la vorera on aquestes passejant.
Una salutació
Contestar
Israel
| #
Estic d'acord. No he tingut la sort de viure a Nàpols, però he de dir que els dies que passi per allà vaig ser molt ben acollit. Tinc quantitat de històries per explicar…
Vaig dormir al cràter d'un volcà (Pozzuoli), vaig estar menjant a l'ombra d'una parra per almenys quatre hores, vaig visitar les que crec que són les ruïnes més entretingudes del món (Pompeia),… En fi, historias que con el tiempo se vuelven un poco fábulas y poco tienen que ver con la vida «real».
Una salutació per a tu Tiziana.
Contestar
Metafísica de l'escriptura | Com si habitáramos l'esperit
| #
[…] https://www.viajesalpasado.com/napoles-el-mundo-al-reves/ […]
Contestar