Mar 11 2010 Canvi samarreta de Raúl per dos litres de gasolina

Les dues coses més absurdes que m'han ofert per ficar a la maleta i viure un temps per Àfrica són, per rigorós ordre d'absurditat, una navalla multiusos que m'ha donat una amiga i una brúixola que m'han regalat altres amics (sense rancor, de veritat). No obstant això, sí que porto en el meu més radical pragmatisme (tothom que em coneix sap el pràctic que sóc) tota la meva col · lecció de samarretes de futbol. Si alguna cosa he après d'alguns viatges que he fet abans és que en el llogaret més perduda del racó més perdut una samarreta de futbol et pot treure d'una dificultat. En realitat, esdevé un passaport que demostra que parles el llenguatge universal: Ronaldo, Messi, Drogba, Torres, y sirve también para que te encasillen geográficamente (nascut a la Premier League, per exemple).

Un amic em va dir en una ocasió que en determinats llocs regalar una samarreta pot convertir-te en intocable. Jo em porto tres del Reial Madrid i una de Espanya, que crec que gairebé no m'he posat en la meva vida i que estaven ocultes en un calaix de l'armari, com mongetes màgiques de fer servir a la meva ruta. Segur que en alguna ocasió, quan comenci el meu viatge per diversos països africans, necessitaré que algú m'ajudi amb una punxada, o hagi de per gasolina o em digui en quin planeta viu. Aquest és el moment de treure la teva samarreta, posar-te-i que el tipus en qüestió et digui "nice, ¿Reial Madrid?". Vostè Miras, avalues ​​si és el moment de gastar una mongeta i si la resposta és afirmativa li regales l'elàstica (per descomptat li expliques que per a tu és un tresor i que és original i que la va portar posada Kaka en el seu bateig).

Con esta camiseta de España pienso ver a Casillas levantar la copa del mundo en Sudáfrica

De les quatre mongetes que em porto, són per al consum de ràpid (estic disposat a donar-la al guardià d'alguns dels llocs escollits amb els que penso ensopegar a canvi que allargui una mica l'horari de visita), però les altres són dues joies. La d'Espanya perquè amb ella vaig a veure a Casillas aixecar la copa a Sud-àfrica; la segona perquè me la van regalar signada i dedicada per Raúl (a la part de l'esquena, perquè al pit es va equivocar i se la va dedicar a un tal Antonio). Aquestes camises són de la més alta cotització: llit on dormir per moments desesperats, cotxe al de pujar en moments desesperats o tens cara que si no negociem que et portis lliurement la samarreta que et "no regal" vaig a viure un moment desesperat.

Dit això, aclareixo,que em falten tres dies i mig per anar-me'n i tinc la sensació d'haver-me oblidat d'oblidar algo.Mi maleta és ara un munt roba desordenada. El meu passaport té el segell que em permetrà estar a Sud-àfrica fins al 30 de juliol. Em falta només comprar més bateries per a les dues cambres. En la meva següent entrada ja podré explicar que té a veure la Ciutat del Cap que vaig imaginar amb què m'he trobat. Ja no parlaré de maletes i començaré a parlar d'algunes empremtes ... El que no diré és que el viatge ha començat; va començar quan vaig començar a somiar que m'estava marxant.

PD. Entengui el lector el "consell" també com una metàfora. Portar una cantimplora buida no serveix per beure; cal poder omplir.

PD. II. Un molt bon amic, José Rubio, que no havia llegit el blog, acaba de venir a casa meva a regalar la samarreta de la selecció. Jo tenia una dels temps de Zarra… Casualitats