Capella Narbona: la casa més antiga d'Uruguai
El gerent de l'hotel es va interessar en la història que li explicava. era nord-americà. Em va explicar que quan va cursar la secundària hi va haver un gran debat en la seva classe sobre si la Teoria de l'Evolució era certa o no. Ell estava del costat dels que sí la creien. Quan la cadena hotelera el va enviar a Carmelo (Uruguai) de seguida va saber que Darwin havia passat per allà molt temps enrere. Em va indicar com arribar a punta Grossa, on s'uneixen els rius Uruguai i Paranà per formar el Riu de la Plata. "Darwin hi va ser. Trobaràs una placa que ho recorda. "
L'hotel en qüestió consisteix en una sèrie de cases disseminades en un bosc a la vora del riu. Deixem les nostres coses a la tranquil casa que ens corresponia i caminem cap a la platja de blanca sorra de la costa del riu Uruguai. Portem les nostres càmeres, i mentre la meva dona treia fotos jo repassava el diari de Darwin i constatava els llocs. Una cosa llamó mi atención: el naturalista anglès afirmava haver dormit en una important casa que ja tenia uns cent anys quan ell va passar pel lloc. Raríssim, perquè per a principis del segle XVIII gairebé no hi havia població a Uruguai i els ranxos de l'època eren de tova.
El naturalista anglès afirmava haver dormit en una important casa que ja tenia uns cent anys quan ell va passar per Punta Grossa
A la tarda vam sortir amb la camioneta, però abans vaig passar per la sala principal i li vaig comentar al gerent el de la vella casa on havia dormit Darwin. Va quedar intrigat i interessat en trobar el lloc. Sortim i vaig manejar cap a Punta Gorda. Arribem sense dificultat. Es tractava d'un barranc que balconea sobre el riu Uruguai des de la qual hi ha una excel · lent visibilitat. Davant, les illes selvàtiques de l'Argentina, entre els canals la Riu Paraná suma les seves aigües barrosas a les del límpid Uruguai. Una boia aigües endins marcava el quilòmetre 0 del Riu de la Plata. Sota nosaltres, una densa vegetació en què l'anglès havia trobat marques de presència del perillós yaguareté, desaparegut de la zona des de fa més de cent anys.
Al lloc vaig filmar un curt vídeo amb l'objectiu d'incloure-ho en un futur treball sobre el "Camí de Darwin" (poden veure aquest curt fragment en http://www.youtube.com/watch?v=KMlZYDGzHJk). Un caminet que baixava per la barranca estava indicat amb un cartell que deia "Racó de Darwin". El vaig baixar i vaig verificar, amb la descripció del seu diari, que hi havia trobat alguns fòssils de l'extinta megafauna del Plistocè. Sobre aquella massiva extinció Darwin va suposar que la seva causa podria haver estat l'arribada de l'Home a Sud-amèrica. Avui la majoria dels científics dóna suport a aquesta tesi.
A l'esmorzar del dia següent se'ns va aparèixer el gerent de l'hotel: "Crec que sé on va dormir Darwin"
Vam tornar a l'hotel i em vaig adonar que ja no tenia el llibre del diari de Darwin. "On ho vaig deixar?", em vaig dir fent memòria. En el video jo tenia el llibre a la mà ... després, en desar la filmadora, el vaig recolzar per un segon en el sostre de la camioneta i ... Allí va quedar! Vaig sortir una altra vegada rumb a Punta Grossa i, miraculosament, el vaig trobar no gaire lluny d'on havia estacionat. La meva dona em va fer riure al dir que Darwin havia volgut quedar-se a Punta Grossa perquè estranyava el lloc després de gairebé 180 anys.
A l'esmorzar del dia següent se'ns va aparèixer el gerent. "Crec que sé on va dormir Darwin". Es va asseure i em va dir que molt a prop d'allà hi ha una antiga finca que es coneix com Capella Narbona. Es la va declarar patrimoni històric nacional, però està gairebé abandonada. "Una parella gran viu a pocs metres i la mostren als que estiguin interessats."
Cap allà vam sortir. En el camí creuem el Rierol de les Escurçons que apareix en el diari del naturalista; el seu pont és un dels més antics en funcionament de l'Uruguai. estàvem a prop. Un cartell ens va ajudar a trobar l'entrada. En estacionar la furgoneta va aparèixer la senyora que de bon grat va acceptar donar-nos una recorreguda pel lloc.
Si bé en general tot estava en un estat d'abandonament, s'intuïa quin aspecte hauria tingut en els seus dies d'esplendor. Sens dubte es va tractar d'un habitatge de luxe
El lloc consistia en una capella, un oratori, el celdario d'esclaus i una torre inaccessible per la inestabilitat de la vella escala. Les parets eren de maó revocat, molt amples, el que les feia resistents al pas del temps. Si bé en general tot estava en un estat d'abandonament, s'intuïa quin aspecte hauria tingut en els seus dies d'esplendor. Sens dubte es tractava d'un habitatge de luxe per als estàndards de la regió 300 anys enrere. La majoria de les rajoles i ceràmics de pis havien estat retirats molts anys abans per ser guardats i protegits, però la bona senyora tenia els seus dubtes que així fos. Les teules musleras mereixen un comentari a part. El seu nom es deriva del fet que la forma es la donava, amb el seu propi cuixa, el paleta, en aquest cas esclaus d'origen africà.
la capella, consagrada a la Verge de la Candelaria, guardava encara restes de la pintura original. Al pis es veien les làpides familiars i, segons la senyora, en algun lloc hi havia un túnel pensat per escapar cap al rierol en cas d'atac d'indis. Ella ens va explicar que gairebé tres segles enrere tot el va construir un aragonès anomenat Juan de Narbona, que va establir allí una calera per proveir a construccions de Buenos Aires. Com passava en aquesta zona gran part del seu temps, Narbona va decidir construir-aquesta "luxosa" habitatge.
El lloc era estratègic no només per la presència de la matèria primera d'una calera sinó també per l'abundància de fusta, tan necessària per a produir calç; però el factor principal pel qual Narbona va triar aquest lloc era que la desembocadura del proper Rierol de les Escurçons li servia de perfecte port per embarcar la seva producció cap a Buenos Aires. La calç de Narbona va ser molt utilitzada per a obres molt importants, entre elles en la construcció de la Església del Pilar de la Recoleta.
Gairebé tres segles enrere tot el va construir un aragonès, Juan de Narbona, que va establir allí una calera per proveir a Buenos Aires. Amb aquesta calç es va construir l'Església del Pilar de la Recoleta
Després d'un començament molt prometedor la mort va sorprendre a Narbona. El seu gendre, de cognom Camacho, no va saber portar endavant l'emprenedoria i tot va fracassar. Quan Darwin va arribar al lloc la calera era explotada per un nord-americà que havia abandonat la capella i altres construccions. Segons l'anglès, una senyora gran que cuidava el lloc li va explicar la història ... ¿Quanta semblança amb l'actual, a? La cosa és que, segurament, Darwin va passar la nit al dormitori que va pertànyer a Joan de Narbona.
si bé Montevideo i Colònia havien estat fundades abans que Capella Narbona, en cap d'aquestes ciutats sobreviuen cases de l'època de la seva fundació, el que converteix a Capella Narbona a la casa més antiga de l'Uruguai.
Segurament, Darwin va passar la nit al dormitori que va pertànyer a Joan de Narbona
Sortim molt contents de la troballa històric i ens dirigim a fer fotos a la desembocadura del proper Rierol de les Escurçons, on recentment es va construir un pintoresc port amb aspecte antic. L'hi diu Port Camacho, el nom que el lloc tenia des dels temps del gendre de Narbona. Després vam menjar alguna cosa en un restaurant que funciona en un vell magatzem anomenat Estada Narbona. Tot recorda al vell aragonès ...
Comentaris (1)
caus
| #
l' 18 d'abril de 2014 passi per la capella amb intenció de visitar-la però em va rebre un gos, pastures altes a l'altura del genoll i molta brutícia , unes hores abans passi per la calera i quedi facinada per la bellesa del lloc i l'afecte i el respecte de la gent q en té cura !!!! és una pena q la capella quedi soterrada entre els yuyos, moltes gràcies
Contestar