Goig: l'illa de la nimfa Calipso
[pestanya:el viatge]
Qui pot resistir a la crida d'Ulisses? En el seu accidentat retorn a la pàtria després de la guerra de Troia, l'astut Odisseu dels peus lleugers va recalar, molt a pesar, a la Illa Oggigia. Set llargs anys el va retenir allà la nimfa Calipso, la "terrible deessa" de boniques trenes. La cartografia de la literatura guia la brúixola de la curiositat cap a llocs insospitats. Fa uns anys, en un recorregut pel sud de Tunísia vaig lamentar no disposar de temps per acostar-me a l'illa de Djerba, que reclama per a si la paternitat de la terra dels lotòfags que van intentar fa desistir a Ulisses de tornar a Ítaca oferint els seus menjars. Ara, no volia experimentar de nou aquest neguit a Malta. Havia de acostar-me a l'illa de Goig, a la coneguda com cova de Calipso, que els maltesos identifiquen amb el lloc de la captivitat d'Ulisses.
Viatgem cap al nord de Malta, la principal illa de l'arxipèlag, entre les característiques torres defensives ordenades construir per la Ordre de Malta com a defensa davant del Gran Turc (sobre el gran setge l' 1565 i la participació espanyola en la defensa de l'illa publicar un extens reportatge en VAP). Fem un alt en la badia de Sant Pau, el musell d'un gran caiman ensumant a la costa, on la tradició explica que va naufragar l'apòstol camí de Roma, on havia de ser jutjat per profanar el temple de Jerusalem i pel seu magisteri contrari a la llei jueva. Que l'apòstol dels gentils naufragués aquí o no i passés tres mesos a l'illa és qüestió de fe, però per descomptat el cristianisme està fermament assentat a Malta, baluard catòlic on a dia d'avui no es permet el divorci, ni l'avortament, ni els casaments homosexuals.
Fem una parada a la badia de Sant Pau, el musell d'un gran caiman ensumant a la costa, on la tradició explica que va naufragar l'apòstol
Una mica abans d'arribar a Cirkewwa, el port d'on salpen dels ferris a Gozo (4,65 euros anada i tornada el bitllet), un poblat immaculat, penya-segat avall, crida l'atenció. Sembla acabat de pintar en la vinyeta d'un còmic. És el Popeye Village, on es va rodar la pel · lícula del mariner dels espinacs vigoritzants. La rèplica es va construir amb fusta importada dels boscos canadieneses. Ara és una simple atracció turística a la badia de Anchor, on uns pescadors exerciten sobre un malecón, un matí més, la infinita disciplina de la paciència.
A bord del ferri, Javier coqueteja amb el mareig durant els vint minuts de travessia sense arribar a consumar, per aquesta vegada, el temut idil · li. Passem al costat de la petita illa de Comino (la tercera en discòrdia) i la seva Torre de Santa Maria, on es va gravar una de les versions de "El Comte de Montecristo". El vaixell està ple de motards, perquè per aquí s'estila fer una volta amb moto els diumenges a Gozo.
Al port de Mgarr la Mediterrània bressola a les barques com encunyaria una mare al seu nadó a la falda
L'arribada al port de Mgarr és pura essència mediterrània. La rada està esquitxada de petites embarcacions marineres amb l'ull de Osiris dibuixat a la popa, un costum fenícia que protegia de les adversitats als homes de la mar. La Mediterrània bressola a les barques com encunyaria una mare al seu nadó a la falda.
Abans de dirigir-nos a la Cova de Calipso, al nord de l'illa, deambulem a la capital, Victòria (també coneguda com Rabat), per l'interior de la impressionant ciutadella. En pocs llocs les fortificacions diuen tant de la història del lloc com a Malta, un enclavament estratègic obligat a extremar les precaucions defensives al llarg dels segles. A les parets de la catedral de Santa Maria hi ha la petjada de la devoció religiosa dels maltesos: embarcacions cisellades en els murs per implorar a Déu protecció al mar.
Aquí el temps sembla un aliat, no un enemic, potser perquè les presses semblen proscrites i les hores només les marca el vaivé de les onades sobre la costa
Aquí la vida es recrea en les seves pauses, en el silenci d'unes petjades pel laberint de carrerons que abracen la ciutadella. El temps sembla un aliat, no un enemic, potser perquè les presses semblen proscrites i les hores només les marca el vaivé de les onades sobre la costa. Silvia Quiroga, la nostra excel · lent guia, ens comenta la rivalitat entre els habitants de Malta i Gozo. "Quan li dius a algú que sembla gozitano li retreus que es pren la vida amb massa calma". Les vistes des d'aquí són excel · lents, amb la cúpula carmesí de l'església de Sant Jordi emergint de les cases com una talaia de la moralitat. Acosteu-vos a la principal plaça de Victòria, TI Tokk, i comprovarà que l'hospitalitat dels gozitanos no té límits: no es sorprengui si veu la porta d'un habitatge amb les claus ficades al pany despreocupadament, convidant a passar al foraster.
Però l'espectacle natural més sorprenent de Goig és el Windows Azure, una gran finestra de pedra elevada 20 metres sobre el mar que sembla la entremaliadura d'un déu artista. A la llacuna natural de Mar Interior es pot llogar una barca per acostar-se a aquest arc rocós a través d'un túnel que travessa el penya-segat i permet navegar a mar obert. La travessia és relaxant.
L'espectacle natural més sorprenent de Goig és el Windows Azure, una gran finestra de pedra sobre el mar que sembla la entremaliadura d'un déu artista
De camí a la cova on va patir Ulisses seu captiveri cal tirar peu a terra en les salines de Qbajjar de l'antiga Gaudes romana. D'aquí s'extreia la sal amb què es pagava el sou (salari) als soldats de l'imperi. Ens dirigim ara cap a l'est. Ningú pot anar-se'n de Goig sense visitar els temples de Ggantija, els més antics del món (aixecats 3.600 anys abans de Crist). Molt prop d'aquí se situa el penya-segat de Ramla Bay, una de les principals platges de Goig. Però en aquesta badia de terra vermella no busquem fer una capbussada, sinó accedir a la cova de Calipso, la filla de Atlante que va mantenir presoner a l'heroi de Troia. Ulisses ho explica en "L'Odissea":
"Em va portar a casa algun numen després que Zeus va enfonsar amb l'ardent raig meu veloç nau enmig del vinós ponto"
Els seus companys havien mort en el naufragi i ell va sobreviure agafat a la quilla del vaixell durant nou dies. "I en la desena i fosca nit lleváronme els déus a l'illa Ogigia", on Calipso va exercir d'amable amfitriona: "Em va recollir, em va tractar sol · lícita i amorosament ". Però no estava disposada a deixar-lo marxar i va intentar seduir amb encanteris. "Va dir-me sovint que em faria immortal i exempt de la senectut per sempre", confessa Ulisses, que explica que "Allà vaig estar detingut set anys i vaig regar incessantment amb llàgrimes les divinals vestidures que em va donar Calipso".
A la cova s'hi accedeix per un forat al terra que ara està acordonat amb advertiment que no es pot passar. Unes escales de pedra baixen cap a l'interior
A la cova s'hi accedeix per un forat al terra que ara està acordonat amb advertiment que no es pot passar. Unes escales de pedra baixen cap a l'interior i un passamans en molt mal estat complica l'operació. No hem vingut fins aquí per acontentar-nos amb treure el cap a la cova, així que després fer una ullada al voltant sortegem la cinta i baixem a l'interior de la cavitat, i es veu una altra obertura en el penya-segat ple del blau infinit del Mare Nostrum.
Ulisses va trigar set anys a poder fugir d'aquí. "Quan va venir l'any 8, em va exhortar i em va convidar a partir ". Calipso li va proporcionar llavors una bassa, "Abundant pa i dolç vi", vestits divinals i li va regalar "favorable i plàcid vent" per a la travessa. Nosaltres no aguantem ni set minuts. Satisfeta la curiositat literària, sortim de la cova de Calipso amb cura de no partirnos la crisma.
[pestanya:dades pràctiques]
-La millor opció per allotjar-se en Goig és llogar una casa de camp i gaudir de la tranquil rutina de l'illa. Més informació a www.visitmalta.com.
-Un bon lloc per menjar és la terrassa de El Cartell, i Marsalforn (cosa així com "cala calent" en maltès). El antipasto gozitano (salsitxes malteses de porc amanides amb llavors de coriandre, olives, tàpera, formatge de cabra, tomàquet sec i albergínies) i el guisat de conill valen la pena. Els vins són de la seva pròpia celler. El menjar surt a uns 25 euros per persona.
[pestanya:FINAL]
Comentaris (2)
Mayte
| #
Súper interessant, Ricardo. Un altre lloc on m'agradaria molt anar! És que no dóna temps a una vida….
Contestar
ricardo
| #
Doncs no sé si el de dalt estarà per la tasca de regalar una altra, així que caldrà aprofitar aquesta. Moltes gràcies Mayte
Contestar