Pel Jaén desconegut (III): buscant a Jorge Manrique
Segura de la Serra es recorre amb la respiració entretallada, caminant seves costes entre racons empedrats, perseguint les nostres ombres a les parets emblanquinades de carrers que es retorcen. De tant en tant, cal aixecar la mirada per admirar la seva imponent castell, enfilat a un turó que sempre sembla llunyà. No és estrany que les cròniques antigues parlin d'una vila "fundada sobre penya viva". Aquest municipi de Jaén situat al cor de la Serra de Segura porta a gala un controvertit timbre de glòria: ser el bressol d'un home il · lustre, Jorge Manrique, el poeta que va plorar el seu pare amb immortals versos de llàgrimes. Poc els importa, més aviat res, que la història oficial assenyali la localitat palentina de Parets de Nava com el lloc on va venir al món. Ho diu ben clar a la façana de pedra amb què ens topem pujant des de la plaça de la Comanda: "En aquesta casa va néixer i va viure l'immortal poeta Jorge Manrique". Sobre l'arc de mig punt sostingut per columnes jòniques un escut, el dels Figueroa, la família materna del poeta. A un costat, un cartell de "Es ven" i dos telèfons. La Casa de Jorge Manrique, que no es pot visitar, és de propietat privada i és al mercat.
En Segura no poden esgrimir partida de naixement alguna que ratifiqui que el poeta naixés aquí, però sí compten, garantir, amb documents que acrediten que la seva mare, senyora Mencía de Figueroa, es trobava al poble a punt de donar a llum en 1434. Com que per aquestes dates el seu marit, Rodrigo Manrique, comanador de l'Orde de Santiago, se li situa en la presa de Huéscar, consideren improbable que la seva dona l'acompanyés en tan avançat estat de gestació. Jorge Manrique, per tant, hauria nascut aquí, juren i perjuren, i aquí hauria passat, també, seus primers anys de vida. Una estàtua evocadora del poeta al costat de la Porta Nova, l'entrada natural al centre històric, s'encarrega de recordar als turistes que Manrique és un dels seus.
La bellesa del lloc mereix amb tota justícia una visita al marge que a Manrique li donés per néixer aquí o no, a saber,
Passa que Segura de la Serra no té necessitat de ficar-se en aquests plets, almenys a efectes de promoció turística, ja que la bellesa del lloc mereix amb tota justícia una visita al marge que a Manrique li donés per néixer aquí o no, a saber,. Poques vistes més admirables que la que s'aprecia des d'un revolt del camí poc abans d'arribar al poble. La fortalesa imponent enfilada a el turó com sostinguda per una peanya, les cases de Segura escampades a la seva ombra pel vessant. Una estampa medieval inoblidable, un castell que exerceix un magnetisme impossible d'esquivar, que t'obliga a pujar a recórrer el seu pati d'armes, a submergir-te en els seus banys àrabs, a recórrer el seu camí de ronda, a deixar-se engolir per la intricada escala de pedra de la Torre de l'Homenatge, dinamitada pels francesos en la guerra de la independència i aixecada de nou el segle passat.
La sala on vivia la família Manrique (el pare del poeta, don Rodrigo, era comanador de Segura i mestre de l'Orde de Santiago, a la qual va pertànyer el castell) també es pot visitar a la planta segona. Allà, embolicat en la penombra, el visitant pot escoltar l'imaginari diàleg (basat en les universals cobles de Manrique) entre pare i fill.
Els boscos que abriguen aquestes muntanyes van subministrar al seu dia la fusta necessària per construir les caravel · les de Colom i la flota de l'Armada Invencible
Al marge d'aquesta trobada fugaç amb el poeta no deixi de gaudir de les excepcionals vistes que ofereix la terrassa de la Torre de l'Homenatge, on un pot fer-se una perfecta idea de la importància estratègica de Segura com a baluard de frontera, com ancestral pas entre la Mediterrània i l'altiplà castellà. I no només estratègica: els boscos que abriguen aquestes muntanyes van subministrar al seu dia la fusta necessària per construir les caravel · les de Colom i la flota de l'Armada Invencible.
Posem ara rumb a Chiclana de Segura, on també va viure Manrique i on va néixer el seu fill Luis. Si Segura de la Serra està adherida a la muntanya, com a cavall, Chiclana s'ha introduït en ella literalment, horadándola fins a donar lloc al que, encara avui, segueix sent el seu major senyal d'identitat: les cases troglodites. Fins 150 coves estan registrades en el municipi a què, com no podia ser d'altra manera, s'entra per un túnel, construït fa més de mig segle. Chiclana, que camina ara en l'afany de condicionar un centre d'interpretació de Jorge Manrique, és un poble de empinades costes on un encara es pot creuar amb rucs d'alforges plenes. Jorge Manrique va heretar del seu pare l'antic castell, del qual avui no queda res, excepte una terrassa panoràmica a dalt del poble, en el mateix lloc on es va aixecar. "Des d'aquí es comprèn-escriu els investigadors Juan Peña i Juan Hervás en el seu llibre "El Comtat monumental"- que tingui Chiclana el cor partit entre la Manxa, a la qual va pertànyer durant sis segles, i Andalusia ", a la qual va quedar adscrita Jaén a 1833.
Chiclana és un poble de empinades costes on un encara es pot creuar amb rucs d'alforges plenes
Resulta molt entretingut deixar-se portar per la màgia medieval de Chiclana i indagar en el passat i present de les seves cases troglodites. L'antiga sala de tortures de la Inquisició es va condicionar com a discoteca. Encara penja del sostre una bola discotequera, que al ball es arrencaria Travolta, i pansides garlandes de festes passades. En la que va ser ferreria de l'castell ara hi ha una taverna, "La Cova", on els comensals donen compte de les viandes a les entranyes de la roca. Algunes coves han quedat incorporades als habitatges i s'usen com a magatzem, altres estan simplement abandonades i es recorren amb un calfred, imaginant les duríssimes condicions de vida dels seus habitants fa només 40 anys.
[pestanya:el camí]
Per la A-4 (autovia d'Andalusia), desviar a Bailén per la carretera que porta a Albacete. Passat Úbeda i Villanueva del Arzobispo l'A-314 porta, a l'esquerra, Chiclana de la Frontera i la, a la dreta, a Segura, a nord-est de la província de Jaén.
[pestanya:a taula parada]
La proposta més original de recuperació d'unes coves troglodites a Chiclana és, sens dubte, la que abandera Javier Gómez, un jove empresari que va decidir convertir dues d'elles en cases rurals, "El Tabaque" i la "Casa Gran", en ple turó de la talaia (www.atalayadelsegura.com). El resultat de les obres és sorprenent i passar aquí un cap de setmana aïllat de la rutina, una experiència irrepetible. No deixar de tastar el ajomortero, el pisto manxec i la carabassa santjoanera amb tomàquet, típica de la zona.
En Segura de la Serra, "La Mesa Segurenya" (www.lamesadesegura.com) és una bona opció per seure a gaudir d'un bon àpat a la calor de la xemeneia. A l'estiu, la terrassa, amb unes vistes estupendes, promet sobretaules interminables.
[pestanya:una becaina]
Els dos llocs recomanats per menjar tenen també allotjaments (consultar la pestanya de "A taula parada"). A "La Mesa Segurenya" (Segura de la Serra) es pot dormir en un allotjament rural des 60 euros al dia amb esmorzar. A "Talaia del Segura", les cases rurals tenen tres i dos dormitoris, tots dobles.
[pestanya:molt recomanable]
–Xèmer Turisme (www.semerturismo.com), organitza viatges per la comarca de Segura i visites guiades pel Jaén menys conegut en diversos idiomes.
-Els més atrevits poden animar-se a Segura de la Serra a provar una experiència única: volar en parapent (acompanyat per un expert) des del cim del Yelmo, la muntanya més alta de la zona. Més informació a www.olivair.org. Preguntar per Dani.
[pestanya:FINAL]
Comentaris (8)
Rosana Núñez
| #
Perdonin, però dir que Jorge Manrique va néixer a Segura de la Serra és com afirmar que Colom ho va fer a Sevilla. És cert que no hi ha proves úniques, però gairebé tots els historiadors assenyalen Parets de Nava com el seu lloc de naixement.
Una salutació
Contestar
Els autors
| #
¿Però vostè s'ha llegit el text?: «…poco les importa que la historia oficial señale la localidad palentina de Paredes de Nava como el lugar donde vino al mundo». On diem nosaltres que va néixer a Segura? Vostè mateixa es contesta : «es cierto que no hay pruebas unicas». Una salutació
Contestar
Paquillo
| #
Aquí a Jaén hi ha moltes proves que demostren que Jorge Manrique va néixer aquí. El seu pare era comanador en aquesta zona. A Sierra del Segura sempre s'ha conegut una casa que es diu dels Manriques com la seva casa natal. Comparteixo la seva queixa si s'ha posat en venda.
Contestar
Ganxo
| #
Home, posar en dubte ara els orígens del palentino Jorge Manrique… Jo no sé on naixeria el palentí Jorge Manrique, la veritat tant me fa que aquest palentí visqués o no a Jaén, el que és clar és que els palentinos neixen on volen.
Contestar
edurne
| #
Però quants d'aquests que s'encenen pel paisanatge de Jorge Manrique han llegit els llibres? Deixem-nos ja de disputes de campanar!
Contestar
Ganxo
| #
«Nuestras vidas son los ríos
que van a dar en la mar,
que és el morir;
allà van els senyorius
drets a es acabar
i consumir;
allí els rius cabals,
allí els altres mitjans
i més nois,
i arribats, són iguals
els que viuen per les seves mans
y los ricos.»
Jorge Manrique (Cobles per la mort del seu pare)
És veritat, al cap ia la fi, Què més dóna d'on fos aquest palentino?
Contestar
Vcedos
| #
A més de que les cobles del palentino són impressionants, Jorge Manrique té a Paredes de Nava erigit un magnífic monument (crec que propietat del Museu Nacional d'Escultura) obra de l'escultor Julio López Hernández. Rodrigo Manrique , seu pare, va ser el primer Comte de Parets en 1452 ( entre altres títols pel nord d'Espanya). El donar la paternitat a un poeta perquè tingui una placa una casa que es vol vendre no sembla prova irrefutable. Tot i això segur que la localitat és preciosa i mereix una visita. Moltes gràcies per l'article.
Contestar
Francisco
| #
L'escultura de Jorge Manrique, ha estat realitzada per l'Il·lm Sr. D. Miguel Fuentes de l'Olmo, catedràtic d'escultura de la Facultat de Belles Arts de Sevilla, no estaria malament que ho posessin en el text, una salutació. Francisco.
Contestar