Entrades amb l'etiqueta 'tibet’

Una cosa que m'encanta de la muntanya és que cada matí es pot re-esmorzar sense càrrec de consciència. Un s'aixeca d'hora i adolorit, es posa cec a cafè, cereals, musli, farinetes de civada, fruita, dolços, pa tibetà amb mel i coses així ... I a mig camí de la jornada, per i es torna a omplir fins a dalt.

El monjo assenyala un penyal per sobre de 4.000 metres, a l'est del monestir de Sera, on s'endevina una rústica casa de pedra. Els tibetans, compte, carreguen amb els seus morts a l'alba fins cingles solitaris com aquest per trossejar a cops de destral. Els voltors i els corbs fan la resta. Al país de les neus no hi ha cementiris.

Viatjar al Tibet i no visitar un monestir budista és com estar a Port Aventura i no pujar al Dragon Khan o anar a «Lucio» per primera vegada i no demanar uns ous trencats. L'avantatge de passar uns dies a Lhasa abans de endinsar-se en la serralada de l'Himàlaia-a més d'aclimatar gradualment a l'altitud, que no suposa cap tonteria- és que en les proximitats de la capital del Tibet se situen tres dels més importants: Drepung, Sera i Ganden.