Per descomptat, la ridícula negociació sobre infracció de les normes, en la qual es va pagar al grup de policies en metàl · lic la quantitat convinguda després del regateig, es fa davant de tots, que seria una falta d'autoritat humiliant per als agents amagar que t'estan robant.

"hi ha un mercat en què es venen les restes de les restes i al seu voltant una massa de gent que passeja venent, mirant, va, comprant, bevent o menjant, que el carrer és la gran casa dels africans. Al costat de l'estació d'autobusos, sempre lloc de trobada de les ciutats, hi ha un mercat de casetes de fusta sota sostre. Gairebé no entra la llum ni corre l'aire. L'olor és intens a peix sec"

La sensació és que el país es desfà, tot és decadent. No hi ha la llibertat somiada i lluitada, que un dirigent del teu mateix color de pell no et fa més lliure, ni dóna menjar, ni seguretat. Podia ser una altra cosa aquest bell país i la culpa és dels libertadores no dels antics tirans. Zimbabwe té prou recursos i infraestructures heretades-encara llangueixen- com per somiar amb alguna cosa més que un salva pàtries de la causa negra. La causa negra és tenir futur i prestatges plens.