Els segles han passat a Cambridge. Ja no és temps d'espies vestint fosques gavardines ni de carrerons medievals. Però alguna cosa del seu misteri de ciutat plena de secrets d'estat i ments excepcionals segueix surant en l'aire

Em va estranyar veure gent amb carretons pujant al vaixell que ens portava a Tallinn des Hèlsinki. Pensava que ja havien passat a millor vida des que un anònim benefactor de la humanitat inventés la maleta amb rodes. Aviat ho vaig entendre tot.

"Quin any estem?". Aquestes van ser les primeres paraules que vaig escoltar al Sr Matsinhe. Vaig entrar a una reunió a conèixer l'home que havia de portar els meus papers de residència a Moçambic i vaig veure un home de mitjana edat, uns 50 anys, una mica ventrut i de to de veu molt feble, que porta tots els temes laborals i privades. Llavors escolti: "En quin any estem?"I vaig pensar"!espero que no sigui el tipus que em arreglarà meus papers!"