Entrades etiquetades 'Javier Brandoli’

Aquí segueixen les dues, mirant el món com fa més de 6.000 anys, quan les van pintar els nostres avantpassats en un racó de Serra Bruna. Sobre la pedra nua trencada pels segles dels segles, les seves siluetes de carmí han vist convertir-se en pols a una generació rere l'altra. Han vençut el temps. Són eternes.

Un taller entre gallines i runes; un banc amb entrades per "rics" i "pobres"; 01:00 zimbabuès que es va creuar la frontera amb els seus cavalls a Moçambic fugint de la "guerra"; una bicicleta de la qual pengen peixos; una carretera infranquejable; una cantonada eterna ... Un dia a Vilanculos.

Tot d'una surt una hiena que creua davant meu, a menys de cinc metres, costat de la vora. En un altre moment suposo que m'hagués quedat paralitzat però no al parc de Raja Pools on un accepta el sorprenent com part de la rutina.

I mirava, mirava de nou el costat del salt de Zàmbia, en el qual l'any passat vaig viure irrepetibles moments. I reia amb Fernando i esperava a Bernardo, que em va cridar per unir-se al grup, i em tornava a col · locar al precipici de les roques on l'aigua era un mant que et calava, i mai volia anar-me'n, i ho retardava, i gairebé em acojonaba saber que començava a posar un punt i ¿seguit? al millor any i mig de la meva vida.