Entrades etiquetades 'Ricardo Coarasa’

En Cuernavaca fa olor de flor ja primavera i els seus carrers del centre històric semblen dibuixades a pinzell. És una ciutat per la que fa mal passar pressa. Hernán Cortés sabia el que es feia quan va aixecar aquí la seva residència, el descans del guerrer, un altre miratge al cap ia la fi, doncs el conqueridor de Mèxic sabia que era ja massa tard per esdevenir un terratinent sedentari.

Busquem grans arbres, un darrere l'altre, cada vegada amb més frenesí. I quan vam arribar a l'objectiu, el vam envoltar, escodrinyem entre les branques amb alegria infantil i ens sobresaltamos creient endevinar una ombra que s'esvaeix.

No destapar ampolles de xampany ni va fer cap trucada precipitada. Simplement, plantar un arbre. Li acabaven de comunicar que havia estat guardonada amb el premi Nobel de la Pau, la primera africana a aconseguir.

Pretenem arribar, aquest matí desconcertant de finals de març, a una cabana de pastors al costat del riu, on vaig complir fa molts anys (tants, que perezco explicar) amb la inevitable quota de rebel · lia que se li pressuposa a un adolescent.