Aquí cal trobar els racons del desert, les seves entranyes; cal deixar-se portar per les seves traços suaus de roca tallada, per les seves ones de pedra, per aquestes corbes que desemboquen en un escenari que sembla prohibit, de tan bell. Antelope Canyon és una dona, amb els seus misteris, seva sensualitat i la seva embruix.

Aquests dos reptes, l'encreuament de l'Atlàntic i la redacció d'aquesta obra (honestament, no sé quin m'ha resultat més difícil) m'han brindat l'oportunitat de: en primer lloc, ratificar que hi ha gent meravellosa; i, en segon lloc, aprendre a navegar per l'oceà, sobreviure en situacions límit, sentir emocions adormides, aclarir una mica les idees ... M'he adonat que un s'ha de comprometre però tampoc obligar de forma imperativa

De sobte, en el dic del port, el també remer Peter Moore, que havia arribat just un dia abans que nosaltres, encendre una potent bengala blanca que va il · luminar tota la zona. Se'ns va posar la pell de gallina; eren desenes de persones les que ens victorejaven, aplaudien, xiulaven ... No donàvem crèdit, pensàvem que en arribar de nit no hi hauria gairebé ningú per rebre'ns.

Estava aprofitant un curtíssim viatge a Rio de Janeiro per seguir un dels meus passatemps preferits: comparar un antic dibuix amb la realitat actual. A les meves mans tenia una còpia del gravat de l'artista del Beagle, Augustus Earle, realitzat en 1833.