Com tots els carrers s'assemblen a cada barri-ciutat d'aquesta metròpoli anònima, reconeixíem el carrer de la casa per l'arbre vermell, que feia de fanalet just a mitja alçada i que ens donava ombra a les pauses interminables en què sortíem a la porta perquè ens distingís el cotxe dringant de dominis pizza o se'ls traguessin a alguns les ganes de fumar.

Allà baix, en l'espessor dels boscos, els rius fan filigranes a la roca. Allà baix, entre els arbres del tròpic, hi ha camins de jade, gorgs com de vidre, aigües color vi negre, serps maragdes. Aquí baix vaig escoltar un trinat d'aus exòtiques i l'estrèpit de les cascades.

Una cosa allunyat del centre i ja gairebé desesperat d'impotència em vaig trobar amb la vista del dibuix de Darwin. Allà els esclaus guanyaven uns reals oferint portar a qui pogués pagar, els mandrosos

Quan ens endinsem al riu Tortuguero vaig sentir a l'instant milers d'ulls observant-. Era la mirada de la selva, callada, oculta, salvatge. Costa Rica es ven al món amb un eslògan eloqüent: "Pura Vida" i en les aigües d'aquest riu, aquestes paraules cobren tot el sentit.