Ja he menjat fruits secs, dos cafès, rosegat una mica de pinya picant i empassat una cresta de tonyina i patata. Estic gros i feliç. Seguim guanyant alçada, i la selva es va aclarint, deixant pas als camps de te. Cascades, dones que recullen fulles, factories blanques, poblets minúsculs i temples hindús.

Un recorregut diferent en què el guia no ensenya els llocs, els explica. La importància del fons per poder admirar la forma. Un arqueòleg servint d'intèrpret de tot el que es veu i ensopega en aquesta fantàstica ruta.

Varanasi és la ciutat més sagrada de l'hinduisme, tan antiga com el món. Va néixer en les albors de la història i, com l'aigua del Ganghes que flueix per ella, sempre roman encara que mai és la mateixa.

Mentre l'helicòpter que ens portarà de tornada s'acosta, en un mar de rens, els pastors desmunten els chums i parteixen sense acomiadar-. La paraula "adéu" no té sentit per a ells, així com "gràcies". En aquest món dur i inclement res es demana, tot és de tots i ens hi ha comiats ja que la seguretat del retrobament és general per a tots.