De maig 28 2012 Superior 7 / Rius

El riu és vida, la sang del planeta flueix per les seves lleres. Hi ha rius glaceres, aigües tintades a la conca de l'Amazones, hi ha rius que solquen valls impossibles a Mèxic. Alguns arrosseguen menys lírica i es tornen salvatges, altres creuen deserts per recordar-nos que sense ells només hi ha una mort de sorra. Els rius creuen manglars, selves i muntanyes per emportar-nos un missatge: el món viu i beu d'ells.

1.- Grijalva (Chiapas)

Travessa el canó del Sumidero com qui es cola en una desfilada de gegants. El riu Grijalva acull voltors i cocodrils, provocant l'admiració del visitant que dubta de si és millor mirar a les seves ribes o els cims del congost que s'alça sobre ells.

2.-Riu Dolç (Guatemala)

Palmeres, agrons, micos, més palmeres, mala herba enredada en les ribes, plantes aquàtiques, barraques amagades, i encara més palmeres. Vaig navegar el Riu Dolç saludant pescadors que viuen absorts en el seu paradís aquàtic. Més enllà, després de les palmeres, el viatge desemboca en el Mar Carib.

3.-Zambezi (Zàmbia)

Un món primitiu governa el Zambeze. Els turistes naveguen el riu sentint David Livingstone des dels seus vaixells amb minibar, però una canoa al paire en aquestes aigües garantiria la trobada real amb els ramats d'hipopòtams o l'estrèpit de les Cascades Victòria. El Zambeze és un lloc fascinant, mentre no calgui creuar nedant.

A pocs quilòmetres del Cercle Polar, vaig sentir la solitud dels boscos, la màgia de l'aigua sortint un verd hipnòtic entre l'escuma de les seves ràpids.

4.-Glacera Riu de Gel Negre (Lapònia, Noruega)

L'aigua gelada de les glaceres protesta contra les roques, les esculpeix en el seu descens. Quan vaig visitar el Parc Nacional de Svartisen, a pocs quilòmetres del Cercle Polar, vaig sentir la solitud dels boscos, la màgia de l'aigua sortint un verd hipnòtic entre l'escuma de les seves ràpids.

5.-Amazones (Brasil)

Un mar que creua selves, un monstre d'aigua dolça i terra agrest. En l'Amazones tot és desproporcionat, amb vocació d'infinit. Aquí creixen els dofins roses i les piranyes, aquí les cases floten i les flors mesuren tres metres de diàmetre, aquí desemboca el Riu Negre, un gegant empetitit pel Solimoes, que és com anomenen alguns indígenes al major riu del món.

6.-Riu Nou (Belize)

El Riu Nou es podria considerar un rierol comparat amb l'anterior, però què puc dir? Jo em vaig deixar seduir per aquell trajecte travessant manglars. Serà potser pels seus cocodrils, sos Jabiru, seus àguiles pescadores. Serà perquè avui naveguen les seves aigües els mennonites o potser perquè les piràmides maies de les seves ribes em van recordar que aquest riu és més vell que el seu nom, que aquí sempre hi ha hagut algú vigilant.

7.-El Nil (Sudan)

Aquest riu és un miracle, una proesa d'aigua. El seu pas provoca la reverència del viatger que no acaba d'entendre com un riu és capaç d'obrir-se pas en un territori on la sequera es burla de l'home i de les plantes. El Nil és com un ancià que es resisteix a morir, avança a poc a poc, sense més futur que un mar Mediterrani, etern.