És curiós el passeig elevat que discorre paral · lel a l'avinguda Daumesnil, ocupant el que era una antiga via de tren. Es podrà llavors gaudir del bonheur recuperat per al barri.

No hi ha millor equipatge que l'alegria. Avui vull alçar la copa dels somnis nous i brindar per ells. Vull destapar nostàlgies, beberme a dojo la vida i celebrar que un dia vam sortir a la trobada del món, i el món ens estava esperant ... amb la seva irreductible alegria.

En un moment d'exaltació, em sorprèn veure com la gent s'aixeca per seguir la música, picant de mans. Canten entusiasmats i no són efectivament guiris com jo, encara que alguns siguin, de debò, tan rossos com els de Benidorm.

Aquests dos reptes, l'encreuament de l'Atlàntic i la redacció d'aquesta obra (honestament, no sé quin m'ha resultat més difícil) m'han brindat l'oportunitat de: en primer lloc, ratificar que hi ha gent meravellosa; i, en segon lloc, aprendre a navegar per l'oceà, sobreviure en situacions límit, sentir emocions adormides, aclarir una mica les idees ... M'he adonat que un s'ha de comprometre però tampoc obligar de forma imperativa