La meva última mirada a Ciutat del Cap, real, des de la Table View, va ser com el meu estat d'ànim en aquell moment: boira, que no deixava veure la ciutat a l'altra banda de la badia, i un vaixell enfonsat, ja de ferro corcat, davant dels meus ulls

Ara que demà deixo Ciutat del Cap, després de quatre mesos i mig d'una meravellosa vida, m'agradaria donar les gràcies a algunes persones amb les que m'he creuat i que vénen, per sempre, amb mi.

Darrere queda la imatge d'un far gastat i davant una passarel.la de fusta que condueix a un monòlit. En la seva base s'observen dues fletxes: una, a l'esquerra, indicant que l'esteu l'oceà Índic; l'altra, a la dreta, assenyala a l'Atlàntic. En la placa es pot llegir "vostè està en el punt més al sud del continent africà".

Tinc la sensació que quan surti d'aquest país el proper 6 agost, per la frontera amb Namíbia, van a arrencar unes quantes hectàrees de vinyes que queden inservibles. La meva passió pel vi, que ve de lluny, ha hagut de ensopegar just en la meva última setmana a Ciutat del Cap amb el lloc que estava buscant: "Tast de vins a 3 €!