Ens trobem davant uns excepcionals documents impresos en unes roques que fa milers d'anys van servir de llenços a uns homes que en la nit dels temps plasmar-hi els seus missatges per a la posteritat.

Ells esperen, esperen sense identitat, sense papers que ni tan sols acreditin el seu nom. Tenen un, però potser no sigui el seu. Van ser raptats fa molt de temps, reclutats per a la guerra quan eren nens, quan ells no tenien encara prou memòria. No són res. No són ningú. Esperen.

Rafael, un dels guardes de l'hotel, antic sergent segon en temps de guerra, descansa al costat del tanc d'aigua que hi ha al turó de l'hotel. Està assegut, mirant al capdavant, quan el cap d'una enorme boa apareix entre les seves cames. Una serp que forma part ja del paisatge del turó, sempre perduda entre els matolls propers i que recurrentment s'acosta fins allà a beure.