"La vida a la frontera no espera, és tot el que has de saber ", cantava Radio Futura. A la nepalesa de Kodari, les corrupteles tampoc saben esperar. Pretenen cobrar-nos per segona vegada el visat i cinc dòlars més per no donar-los una fotografia de carnet. La síndrome del capità Haddock és a punt de desencadenar.

Zhangmu, a la frontera amb el Nepal, és un munt de cases bigarrades penjades d'un barranc d'espessa vegetació on els monsons fan estralls. Els despreniments són habituals en aquesta època de l'any i, inevitablement, cada cert temps un tros del poble es precipita vessant avall, cap al rierol, engolit per la muntanya.. Per Ricardo Coarasa.

El destí ha de tenir comptes pendents amb Tingri, l'última parada al Tibet profund abans d'arribar a la frontera amb Nepal. D'altra manera no s'entén que l'hagi ruixat de pesar de forma tan descarnada. Miris on miris, la mateixa neguit, idèntic desànim. El futur només arriba fins on es perd la vista: una pista polsegosa que sembla una condemna. Cap a on fugir? No vaig treure fotografies. No calia.

I Rongbuk, els ulls espurnejants dels gossos salvatges aguaiten al turista que s'aventura en la foscor; posar-se una lentilla és un espectacle de màgia negra; qualsevol comistrajo, una menja i dormir, obstinació impossible. Centenars d'ampolles de cervesa buides-a 5.000 metres d'alçada, afortunadament, també es dóna de beure a l'assedegat- s'amunteguen formant un mur amb les millors vistes del món: una alba a l'Everest.