Entre un munt d'escombraries on cremava part de la merda allà llançada havia gossos, porcs, homes i nens buscant una cosa que ficar-se a la boca. Ficaven les seves mans o musells en muntanyes de deixalles. Els nens portaven els seus peus descalços. Només s'escoltava el bordar d'alguns gossos. Al cel volaven voltors i cigonyes.

Venien ganes de preguntar en quin vagó es vetllava el cadàver del Tren Llunàtic. El seu funeral es va celebrar fa temps, però ningú s'ha assabentat i el llegendari tren segueix circulant, esvaint qualsevol indici d'aquesta èpica que un dia li va fer únic.

De Moçambic es parla poc. Potser parlem també de forma equivocada quan ho fem. No és fàcil posar en els mitjans internacionals la realitat d'un país veí de dos gegants de la informació com Sud-àfrica i Zimbabwe. Llavors es cau en els reportatges socials o en titulars que justifiquin la seva arraconat espai mediàtic. Intentaré doncs saldar aquí el meu deute com a periodista per fer una crònica d'un país que viu un conflicte oblidat, sense testimonis.