Wadi Halfa és un moridero. Podem quedar-nos aquí per sempre acompanyats de la pols i d'una vida que passa lenta. La meva rutina és sempre igual, animada de vegades per visites nocturnes com la de la nit passada. Vaig sentir sorolls de borsa, com si algú furgar en les nostres olives.

La sensació és que el país es desfà, tot és decadent. No hi ha la llibertat somiada i lluitada, que un dirigent del teu mateix color de pell no et fa més lliure, ni dóna menjar, ni seguretat. Podia ser una altra cosa aquest bell país i la culpa és dels libertadores no dels antics tirans. Zimbabwe té prou recursos i infraestructures heretades-encara llangueixen- com per somiar amb alguna cosa més que un salva pàtries de la causa negra. La causa negra és tenir futur i prestatges plens.

Entrem per un estret camí de terra que s'obre pas enmig d'un bosc pel que gairebé no es llisca la llum. Entre lianes, branques que cal sortejar per sota, troncs caiguts i seguint la marxa d'un noi que ens condueix per un sender que sembla etern. De tant en tant escoltem el soroll de l'aigua prop i de sobte desapareix. No si només he horitzó.