I mirava, mirava de nou el costat del salt de Zàmbia, en el qual l'any passat vaig viure irrepetibles moments. I reia amb Fernando i esperava a Bernardo, que em va cridar per unir-se al grup, i em tornava a col · locar al precipici de les roques on l'aigua era un mant que et calava, i mai volia anar-me'n, i ho retardava, i gairebé em acojonaba saber que començava a posar un punt i ¿seguit? al millor any i mig de la meva vida.

De nou l'espectacle dels nyus creuant el riu, de nou els cocodrils a l'aguait, de nou un dels moments més excitants que els grans documentals de vida salvatge ofereixen. I allà al costat d'ells, posicionem nostre cotxe.

Ell tirava terra per controlar el vent, carregava la seva escopeta i mirava que no ens veiéssim envoltats dels paquiderms. Enmig de la selva, un pastís, sense defenses, i controlant el cruixir de les fulles que feien catifa a terra. Àfrica.