Des de les finestretes de l'avió ja havíem vist arribar als tuvalenses a la pista d'aterratge armats de paradetes amb collarets de petxines, polseres de llavors i cistelles de fulles de palmera per tractar d'impressionar a l'viatger. Quan la porta de l'avió es va obrir a l'aire calent, els quatre o cinc llocs estaven perfectament alineats.

I trec de la motxilla el seu manuscrit i li dic a Yohanes que posi amb ell sota les cataractes que ens xopen dèbilment. I després el subjecte jo. I d'alguna manera rendeixo homenatge a les paraules honestes i als textos ben comptats. I havia de venir aquí aquest llibre perquè aquí va néixer.

Allà on la mirada es perd en la tirania de l'desert, en les planes pedregoses que precedeixen el Sàhara, els últims berbers s'aferren als seus coves excavades a la terra amb la nostàlgia de qui sap que les seves tradicions acabaran sent escombrades per la sorra de desert.