El salt d'Eyipantla és una d'aquestes cataractes que tornen al viatger una alenada de la llibertat que s'ha anat deixant com esquinçalls pel camí de la vida. Però no és aigua, a, el que em ve al cap quan penso en aquesta cascada, sinó uns ulls immensos, animat però trist, resignats potser. Els ulls de la petita Viridiana.

És el més a prop que he estat d'una fàbrica de somnis. Somnis trencats, convalescents, a l'UVI alguns, però somnis al cap ia la fi. Aquí s'encarreguen de recuperar la seva màgia, de treure'ls brillantor, de tornar-aureolats amb la mateixa il · lusió de la primera vegada. Un lloc singular aquest, únic. És l'hospital de nines més antic d'Europa, quasi dos segles a l'esquena, encara que per a la majoria de turistes que passegen per Lisboa segurament passi desapercebut.

Catemaco és una bellíssima llacuna mexicana amb dos distintius pintorescs: presumeix de ser la capital mundial de la bruixeria i acull a una colònia de macacos reallotjats des de Tailàndia. És a dir, que un mai sap si els turistes amb els que es puja a la barca vénen fins aquí perquè els primats els mengin a la mà o per fer-se una "neta" d'esperits per 100 pesos.